Zzzzzzz

A la soci­e­tat cata­lana li ha sonat el des­per­ta­dor dues vega­des. La pri­mera

va ser l’estiu del 2010, quan el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va des­truir l’Esta­tut i es van il·lumi­nar, de cop, tot el que fins ales­ho­res havien estat ombres des­di­bui­xa­des i sos­pi­tes més o menys genèriques. Sob­ta­da­ment, els magis­trats del TC apa­rei­xien com el que eren: uns espa­vi­lats a sou del PSOE i el PP. I el sis­tema polític deri­vat de la Tran­sició que­dava a la vista, amb bit­llets que ves­sa­ven de les but­xa­ques de la casta i cla­ve­gue­res sobre­ei­xint al mig del car­rer. Tant de soroll va fer que la major part del país es des­pertés.

Qua­tre estius més tard va sonar la segona alarma. La con­fessió de Jordi Pujol va encen­dre un focus potent i direc­ci­o­nat sobre trenta anys d’auto­no­misme. I es va veure que el pujo­lisme era la més petita d’un joc de nines rus­ses, un sub­sis­tema pen­sat per ges­ti­o­nar uns quants interes­sos sota la legi­ti­mació del gra­du­a­lisme naci­o­nal. La majo­ria dels ciu­ta­dans d’aquest país van sen­tir les dues alar­mes. El sis­tema espa­nyol els anava en con­tra i l’auto­no­misme no era l’eina que ells pen­sa­ven. Política­ment, no s’han tor­nat a ador­mir.

Als espa­nyols també els ha sonat el des­per­ta­dor dues vega­des. La pri­mera l’abril del 2012, quan van saber –després de dècades de culte a la per­so­na­li­tat– que Joan Car­les I era un bar­rut que estava caçant ele­fants a l’Àfrica men­tre es dis­pa­ra­ven les xifres d’atur i es reta­llava la inversió social. El sis­tema els havia enga­nyat sem­pre, con­ver­tint un comis­si­o­nista immo­ral en un per­so­natge enviat per la Pro­vidència a qui li devien la democràcia. L’alarma va sonar i res­so­nar com una estam­pida de paqui­derms. Alguna inco­mo­di­tat, algun nas arru­fat. Però no es van des­per­tar.

La segona alerta s’ha dis­pa­rat ara, eixor­da­dora. La justícia espa­nyola s’ha que­dat sola a Europa, con­ver­tint Espa­nya en una illa auto­ritària. Una deriva que tindrà con­seqüències greus i que ni tan sols ser­veix per apai­va­gar l’inde­pen­den­tisme, que con­ti­nua crei­xent a les enques­tes... Però no, aquesta vegada tam­poc no es des­per­ta­ran.