Els Girona

El paper de la bur­ge­sia en la con­fi­gu­ració econòmica i social de Cata­lu­nya és cen­tral a par­tir de la mei­tat del segle XIX, amb el crei­xe­ment indus­trial i el rere­fons d’una secu­lar i intel·ligent acti­vi­tat comer­cial. La indústria tèxtil no fou hegemònica, les indústries cata­la­nes foren múlti­ples, també pro­vi­nents de la menes­tra­lia; pen­sem en la importància i sig­ni­fi­cació, avui mateix, de la mit­jana i petita empresa. A l’acti­vi­tat i extensió de la tèxtil s’afe­gien la mecànica i la química, la de la cons­trucció i dese­nes i dese­nes més. Indústries auxi­li­ars, com­ple­mentàries, noves ori­en­ta­ci­ons.

La bur­ge­sia fou el motor de l’ano­me­nada Revo­lució Indus­trial. Posseïa el capi­tal, els con­tac­tes i els canals de dis­tri­bució i expor­tació. Per tant, el comerç con­ti­nu­ava ope­ra­tiu perquè, com deien les fra­ses este­re­o­ti­pa­des dels manu­als, “el secret de la indústria és el comerç”. Les figu­res bur­ge­ses cap­da­van­te­res per­ta­nyien a unes elits soci­als, dis­po­sa­ven de reser­ves pro­vi­nents dels nego­cis fets a ultra­mar, o havien cons­tituït el capi­tal a base de les fin­ques here­ta­des d’ante­ces­sors dins l’Antic Règim o adqui­ri­des un cop decre­tada la desa­mor­tit­zació de béns eclesiàstics i mona­cals. La bur­ge­sia, com havia fet l’aris­tocràcia abans, efec­tu­ava matri­mo­nis dins la mateixa classe social, i d’aquesta manera es man­te­nia i engran­dia el poder econòmic. Igual­ment, la bur­ge­sia era al cap­da­vant de les noves empre­ses bancàries.

D’entre les famílies des­ta­ca­des en el mapa de la classe bur­gesa als segles XIX i XX cal sem­pre recor­dar els Girona, la família arquetípica d’empre­sa­ris ago­sa­rats, finan­cers, empre­ne­dors, pro­pi­e­ta­ris d’actius no només indus­tri­als, sinó també agra­ris. Inno­va­dors en molts de camps, han estat estu­di­ats a fons per Lluïsa Pla i Toldrà, en la seva tesi doc­to­ral, sobre la qual ha com­post Els Girona, la gran bur­ge­sia cata­lana del segle XIX (Fun­dació Noguera, Bar­ce­lona 2014). En les 320 pàgines de l’edició, l’autora ens per­met de veure molt clara­ment expo­sada la tra­jectòria d’aquesta família, un grup molt extens i coor­di­nat, com­pacte, abo­cat a interes­sos múlti­ples, soci­al­ment actiu, que s’ori­gina al segle XVIII quan els Girona es tras­lla­den de la Selva del Camp a Tàrrega, entren en el comerç i en l’inter­canvi de mer­ca­de­ries, sense dei­xar d’adqui­rir fin­ques si esqueia. A la pri­me­ria del XIX un mem­bre de la família, Ignasi Girona i Targa, és enviat a Bar­ce­lona a estu­diar comerç; en ell l’ins­tint natu­ral del comer­ci­ant va lli­gat a un sen­tit agut de l’opor­tu­ni­tat, sap esta­blir rela­ci­ons soci­als, incre­menta qual­se­vol negoci que emprèn; crea amb altres socis “Girona i Cia.”, la pri­mera empresa societària on apa­reix el cognom. Apro­fi­tarà el Tri­enni Cons­ti­tu­ci­o­nal del 1820-1823 per adqui­rir fin­ques pro­vi­nents de la Desa­mor­tit­zació. Feu també ope­ra­ci­ons de crèdit a par­ti­cu­lars, apro­fi­tant debi­to­ris o des­comp­tant lle­tres de canvi. Aquest patri­arca tingué en dos matri­mo­nis un bon esca­mot de fills: els barons retin­gue­ren cadas­cun acti­vi­tats indus­tri­als, bancàries, inver­so­res o comer­ci­als, i el mateix patri­arca inter­vingué en l’impuls defi­ni­tiu de la cons­trucció del canal d’Urgell. Era el moment de satis­fer una il·lusió de sem­pre, pos­seir una gran finca a la plana urge­llenca: fou el Cas­tell del Remei, nom que arros­se­garà, en vida del seu fill gran, la cons­trucció d’un gran casal cen­tre de l’empresa vinícola. Jaume Mateu i Giral, a El Cas­tell del Remei, terra, aigua i cul­tura del vi a la Plana d’Urgell (Pagès Edi­tors, Lleida, 2012, 220 p.), és con­sulta obli­gada en aquest punt.

Els fills, des del 1855, mul­ti­pli­ca­ren les dife­rents acti­vi­tats, ja indi­vi­du­al­ment, ja dins la segona soci­e­tat, “Girona Her­ma­nos y Cía”. La doc­tora Lluïsa Pla esmenta nou mem­bres de la família que for­men el major grup inver­sor de Cata­lu­nya: pro­mo­gue­ren, ara l’un ara l’altre, el Banco de Bar­ce­lona, l’His­pano-Colo­nial, el Casino Mer­can­til; patro­ci­na­ren la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, pro­mo­gue­ren la façana de la Cate­dral, la junta cons­truc­tora del Liceu i el canal d’Urgell; feren créixer el Cas­tell del Remei, inven­ta­ren maquinària agrícola, pro­mo­gue­ren fer­ro­car­rils, car­re­te­res, fone­ries, esten­gue­ren els ten­ta­cles vers l’estran­ger, esti­gue­ren ama­tents a qual­se­vol espurna pro­duc­tiva.

Joan, Manuel –el més cone­gut a Bar­ce­lona–, Ignasi, Jaume i Casi­mir for­men el quin­tet que heretà del pare direc­trius i empenta. Nets, nebots i altres mem­bres diver­si­fi­ca­ren els nego­cis fins pràcti­ca­ment les dar­re­res dècades. Una família soci­al­ment frui­tosa, que alià mece­natge amb negoci. Un exem­ple defi­ni­tiu de la bur­ge­sia més exem­plar. El seu pas per l’eco­no­mia de la Cata­lu­nya moderna deixà petja.