plaça major

Un petit gest en favor del català

A vegades ens sembla que les coses són més difícils que no són en realitat

Els cata­lans no som prou cons­ci­ents de la força que tenim per can­viar el curs de les coses. La nos­tra dei­xa­desa, la por i l'afany de no com­pli­car-nos la vida fan que les injustícies es per­petuïn. Un petit gest pot moure mun­ta­nyes, sense fer res com­pli­cat ni foras­se­nyat: una sola tru­cada, una sola queixa oral o per escrit poden aju­dar a nor­ma­lit­zar el país.

És el cas d'uns tre­ba­lla­dors que feia anys que pre­nien el cafè en una màquina expe­ne­dora reto­lada en cas­tellà. Un dia, a un dels tre­ba­lla­dors se li va acu­dir la idea de tru­car a l'empresa sub­mi­nis­tra­dora de la màquina per dema­nar-los si la podien reto­lar en català. La res­posta per part de l'empresa va ser que no hi havia cap pro­blema i ara, gràcies a una única tru­cada per part d'una per­sona, tots poden esco­llir en català el tipus de cafè que desit­gen pren­dre.

I és que a vega­des ens sem­bla que les coses són més difícils que no són en rea­li­tat. No fa falta cap mani­fes­tació mas­siva ni cap tipus de violència; amb un petit gest n'hi ha prou per can­viar alguna cosa que ens sem­blava del tot ina­mo­vi­ble. Això mateix ho hem pogut com­pro­var en la reto­lació de les boti­gues o en molts altres aspec­tes. Això sí, fa falta algú dis­po­sat a fer el pri­mer pas, el pri­mer gest que enge­garà un engra­natge que ja no tindrà atu­ra­dor. I si molts fem alhora aquest petit gest, acon­se­gui­rem de can­viar el nos­tre país sig­ni­fi­ca­ti­va­ment.

És més, si aquests ges­tos ciu­ta­dans anes­sin en la mateixa direcció mar­cada pels nos­tres polítics i per les nos­tres lleis, la força acon­se­guida ja seria incom­men­su­ra­ble. Per això, ara que els nos­tres polítics es plan­te­gen de fer una llei del cinema, pot­ser seria el moment més pro­pici per fer una cam­pa­nya d'anar al cinema només a veure les pel·lícules en versió ori­gi­nal, dobla­des o sub­ti­tu­la­des en català. Així con­tra­diríem els empre­sa­ris del sec­tor que s'entes­ten a dir que els cata­lans no anem a veure cinema en català.

O ara que l'Ajun­ta­ment de Girona està pre­pa­rant una fira mer­cat de pro­duc­tes eti­que­tats en català, pot­ser ja és hora que els cata­lans ens plan­te­gem de poder esco­llir els pro­duc­tes en què no se'ns dis­cri­mini lingüísti­ca­ment i exi­gir als fabri­cants que hi incor­po­rin la nos­tra llen­gua, tant en l'eti­que­tatge com en els pros­pec­tes i la pro­pa­ganda. Si la majo­ria dels cata­lans ens con­ver­tim en uns con­su­mi­dors que exi­gim el res­pecte que es mereix la nos­tra llen­gua, hau­rem gua­nyat la bata­lla de la nor­ma­lit­zació!

(*) Grup d'Opinió de l'Ate­neu d'Acció Cul­tu­ral (ADAC)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.