178

En només tres mesos, els Mos­sos d’Esqua­dra han regis­trat 178 inci­dents per motius ideològics, gai­rebé tots pro­ta­go­nit­zats per fei­xis­tes que han per­se­guit i apa­llis­sat per­so­nes que col·loca­ven llaços grocs o des­tros­sat equi­pa­ments i sim­bo­lo­gia a favor de la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. Des de la trin­xa­dissa que van fer al casal popu­lar de Nou Bar­ris o a l’Ate­neu Popu­lar de Sarrià pro­vo­cant un incendi i pin­tant-hi símbols nazis, fins a l’agressió que va rebre el foto­pe­ri­o­dista Jordi Borràs per part d’un poli­cia naci­o­nal al crit de “¡Viva Franco y viva España!”, pas­sant pels enca­put­xats de Ver­ges que, men­tre des­pen­ja­ven este­la­des, van per­se­guir i amenaçar veïns.

És cert, com van infor­mar el con­se­ller d’Inte­rior Miquel Buch i el cap dels Mos­sos Miquel Esquius, que el recompte de 178 inclou també l’escri­das­sada con­tra el jutge Lla­rena que van pro­ta­go­nit­zar els CDR a Pala­fru­gell. Però quina és la diferència? Que la poli­cia espa­nyola va dete­nir l’acti­vista del CDR Xarli, el va tras­lla­dar a la comis­sa­ria de la Ver­neda, i al ves­pre el va dei­xar en lli­ber­tat amb càrrecs, acu­sat de deso­bediència a l’auto­ri­tat. En canvi, el poli­cia naci­o­nal que va agre­dir Jordi Borràs no només no ha estat detin­gut sinó que segueix tre­ba­llant amb nor­ma­li­tat i cobrant a final de mes una nòmina que paguem entre tots.

Que hi ha una doble vara de mesu­rar és evi­dent. Que els atacs vandàlics pro­ta­go­nit­zats pels fei­xis­tes no són casos aïllats, també. A Tamara Car­rasco li van tro­bar un xiu­let i una cap­tura de goo­gle maps i la van trac­tar de ter­ro­rista. El poli­cia que va tren­car el nas a Jordi Borràs por­tava una nava­lla a sobre i no li han reti­rat ni la placa. La sen­sació d’impu­ni­tat per a uns i de càstig exem­plar per als altres és molt gran. Faria bé el nos­tre cos de Mos­sos d’Esqua­dra de rever­tir aquesta situ­ació abans no haguem de treure’ns el llaç groc per sor­tir de casa i con­sul­tar a les xar­xes l’alerta ultra per saber per quins bar­ris, car­rers o pla­ces del nos­tre poble podem pas­se­jar sense ser vícti­mes de l’odi de la ultra­dreta.