No normalitzar la repressió

L’excon­se­ller de Cul­tura Lluís Puig va ser nome­nat dijous direc­tor del pro­grama per al desen­vo­lu­pa­ment de pro­jec­tes cul­tu­rals d’àmbit inter­na­ci­o­nal. Puig, d’aquesta manera, tor­nava a tre­ba­llar pro­fes­si­o­nal­ment per al Depar­ta­ment de Cul­tura. Ràpida­ment, les reac­ci­ons uni­o­nis­tes de crítica, bàsica­ment pel fet de donar feina a un con­se­ller “fugit” i perquè tre­ba­llarà des de fora de Cata­lu­nya. Crítiques sem­blants a les que va rebre Merit­xell Ser­ret quan va ser nome­nada dele­gada del govern davant la Unió Euro­pea. Podríem entrar a des­mun­tar el tòpic que els exi­li­ats són fugits de la justícia o podríem fer llis­tes de polítics que cobren de l’Estat o de comu­ni­tats autònomes de divers color sense tre­pit­jar el seu país excepte per Nadal, cosa que ni Puig ni Ser­ret podran fer, per cert. Però és que no cal. L’actual govern de la Gene­ra­li­tat tre­ba­lla i ha de tre­ba­llar per dur al màxim el procés de res­ti­tució de tots els càrrecs polítics que han patit la repressió de l’Estat per l’èxit de l’1-0, aquell procés democràtic que només van poder atu­rar a cops de porra. L’èxit de l’1-0 va accen­tuar la repressió i el que no es pot fer és nor­ma­lit­zar-la.

No hi ha cap movi­ment d’auto­de­ter­mi­nació al món, cap, que oblidi els seus exi­li­ats i els seus pre­so­ners o ostat­ges polítics. I el movi­ment sobi­ra­nista, des de la sere­nor i el paci­fisme de sem­pre, tam­poc ho ha de fer. No, no es tracta de col·locar gent a dit, com a l’exmi­nis­tre soci­a­lista Jordi Sevi­lla de pre­si­dent de Red Eléctrica de Espa­nya, per exem­ple, sinó de pre­miar, sí, pre­miar, tots aquells que des de càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat es van jugar el coll perquè el dia 1 d’octu­bre poguéssim votar. Espero que mai, mai, a cap dels par­tits sobi­ra­nis­tes els passi pel cap tallar el fil que els uneix als pre­sos i als exi­li­ats. La gent, que és qui va ini­ciar aquest procés, no ho per­do­na­ria i el mis­satge que es llançaria a les per­so­nes que ja aga­fen el relleu, però sobre­tot a les que l’aga­fa­ran en la pro­pera fines­tra d’opor­tu­ni­tat, quan s’obri, seria imper­do­na­ble.