Ara fa cent anys

Ara fa cent anys, l’estiu s’anava escal­fant per moments i les puja­des no eren només de tem­pe­ra­tura. Els preus dels pro­duc­tes bàsics es dis­pa­ra­ven i les males con­di­ci­ons labo­rals de la classe tre­ba­lla­dora aquell 1918 van desem­bo­car en una situ­ació explo­siva en ciu­tats indus­tri­als com ara Bada­lona. Allà, la vaga d’una de les empre­ses més impor­tants, la Cros, que en aquell moment tenia un miler de tre­ba­lla­dors, es va anar enquis­tant per la inca­pa­ci­tat dels empre­sa­ris de dia­lo­gar amb els repre­sen­tants dels obrers. L’esclat de tot ple­gat es va viure el 26 d’agost a la plaça de la Vila de Bada­lona, on la Guàrdia Civil no s’ho va pen­sar dos cops abans de dis­pa­rar con­tra la munió que pro­tes­tava per recla­mar l’alli­be­ra­ment de tres obrers detin­guts. El lli­bre de l’his­to­ri­a­dor Jordi Alba­la­dejo i l’il·lus­tra­dor Toni Bena­ges res­cata ara de l’oblit uns fets que van dei­xar qua­tre vícti­mes mor­tals, segons la versió ofi­cial, per uns trets a l’aire. Uns fets que ens recor­den molts d’altres que s’han anat suc­ceint. No podem obli­dar que encara avui és neces­sari sor­tir a rei­vin­di­car drets labo­rals si no volem anar enrere en un país on els abu­sos poli­ci­als no han des­a­pa­re­gut. Mol­tes són les vícti­mes d’arbi­tra­ri­e­tats poli­ci­als, com aquell 26 d’agost d’ara fa cent anys ho va ser el Pius Bel, el meu oncle avi, que s’ho mirava des del cafè de la plaça i ja mai més va poder tor­nar a casa. Tenia 23 anys i encara tota una vida.