Desqualificació urbanística

Que Franco està mal enter­rat ho demos­tra també la vigència de l’urba­nisme sal­vatge que ha sobre­vis­cut la seva dic­ta­dura. Un urba­nisme que s’entos­su­deix a depre­dar les nos­tres cos­tes amb l’embol­call pre­sump­ta­ment legal de llicències anti­gues, requa­li­fi­ca­ci­ons des­ver­go­nyi­des i la com­pli­ci­tat d’algu­nes auto­ri­tats locals que amb l’excusa de la gene­ració de riquesa encara per­me­ten l’enra­jo­lat de zones teòrica­ment pro­te­gi­des. Pre­ci­sa­ment, la revi­fada de plans i pro­jec­tes urbanístics que afec­ten els vint-i-dos muni­ci­pis de la Costa Brava, des de Port­bou fins a Bla­nes, han esti­mu­lat una ini­ci­a­tiva que ens trans­porta a l’espe­rit de resistència ciu­ta­dana que vam viure als anys vui­tanta del segle pas­sat: la cons­ti­tució d’una pla­ta­forma des­ti­nada a atu­rar els peus als delinqüents urbanístics. Lamen­ta­ble­ment, és tan sols el símptoma d’un mal que ha fet metàstasi a tot el país. El diagnòstic no pot ser més deso­la­dor: el capi­tal estran­ger saliva pels nos­tres espais pro­te­gits no només pel poten­cial turístic que els acom­pa­nya sinó per la màniga ampla de les admi­nis­tra­ci­ons que els han aban­do­nat. Unes admi­nis­tra­ci­ons que donen per bones orde­na­ci­ons del ter­ri­tori pla­ne­ja­des pel fran­quisme i exe­cu­ta­des pel post­fran­quisme. L’actu­a­lit­zació d’aquells plans de crei­xe­ment hau­ria de ser una de les pri­o­ri­tats muni­ci­pals i supra­mu­ni­ci­pals, perquè el volum d’edi­fi­cació que el sòl adme­tia qua­ranta anys enrere no té res a veure amb la satu­ració actual. Històrica­ment no n’hi ha hagut prou amb l’apro­vació dels PEIN –els plans d’espais d’interès natu­ral– ni tam­poc amb la famosa llei de Cos­tes, que va reduir fins als cent metres la distància mínima per poder cons­truir. La per­sistència espe­cu­la­tiva i la insen­si­bi­li­tat ambi­en­tal con­ti­nuen tro­bant les dre­ce­res ade­qua­des i les com­pli­ci­tats necessàries per elu­dir l’espe­rit d’una legis­lació que en teo­ria ens havia de pro­te­gir del fran­quisme mal enter­rat. Per això són ben­vin­gu­des totes les pla­ta­for­mes. Perquè algu­nes qua­li­fi­ca­ci­ons urbanísti­ques encara ens des­qua­li­fi­quen com a soci­e­tat.