Lliçó de qualitat democràtica

Maria Isa­bel Cho­ro­bik de Mari­ani, més cone­guda com a Chicha, va morir dilluns, a 94 anys, sense haver tro­bat la neta que li va segres­tar la dic­ta­dura argen­tina el 24 de novem­bre de 1976 quan la nena només tenia tres mesos. En lloc d’enfon­sar-se, Chicha va fun­dar, jun­ta­ment amb onze dones més, l’asso­ci­ació de les Abu­e­las de la Plaza de Mayo i va pas­sar la vida bus­cant la neta. Final­ment, no ho va acon­se­guir, però sí que va por­tar a la presó el poli­cia res­pon­sa­ble del segrest, que va ser con­dem­nat a cadena perpètua per “crims con­tra la huma­ni­tat” un cop es van anul·lar les lleis d’amnis­tia el 2003. Men­tres­tant, a l’altra banda de l’Atlàntic, tot just es fan els tràmits per treure algun dia el dic­ta­dor Franco del seu mau­so­leu gegantí.