La gran nevada

Cal fer refle­xi­ons sobre els des­per­fec­tes i les con­seqüències de la recent nevada. La pri­mera reflexió que se m'acut és: com és pos­si­ble que aque­lles tor­res d'alta tensió que­des­sin com si fos­sin de fil­ferro? Quan es cal­cula una estruc­tura és nor­ma­tiu aug­men­tar la càrrega i mino­rar la resistència. Així, si segons l'his­to­rial estadístic la càrrega és d'una deter­mi­nada velo­ci­tat de vent i d'una càrrega de neu, es cal­cula com si fos un tant per cent més gran. A la vegada, si el mate­rial té, de catàleg, una resistència deter­mi­nada, es fan els càlculs com si en tingués un tant per cent menys. Això són coe­fi­ci­ents de segu­re­tat per pre­veure els errors de fabri­cació o les impre­ci­si­ons de les estadísti­ques i és molt cor­recte. Així ho diuen les nor­ma­ti­ves de càlcul de tot ele­ment sotmès a esforç.

Qui es creu que amb els càlculs ben fets i per les con­di­ci­ons que es varen donar, que no varen ser gens excep­ci­o­nals, falla­ria alguna cosa? Ja es feia un cor­recte man­te­ni­ment? Sabem que el ferro perd resistència per efecte de la cor­rosió, que en rebaixa el gruix, i que els gal­va­nit­zats reque­rei­xen man­te­ni­ment.

Es fan revi­si­ons periòdiques dels sis­te­mes cons­truc­tius, basats en car­gols? I dels sis­te­mes de sub­jecció dels cables, per evi­tar que a causa d'una estre­bada arros­se­guin la resta de la torre? Cal­dria que el jutge que inves­ti­gui el cas demani els docu­ments con­forme es varen fer els man­te­ni­ments cor­res­po­nents, a més de revi­sar el plec de defi­nició dels mate­ri­als quan es varen aixe­car les tor­res, que ja fa molts anys que hi eren i ben segur que havien supor­tat càrre­gues més grans. En un arti­cle de la revista CyT de la Uni­ver­si­tat Naci­o­nal del Nord-est de l'Argen­tina s'ana­litza un cas de fallada sem­blant. Pot tro­bar-se a la xarxa. L'arti­cle és de l'inves­ti­ga­dor José Goretta.

Què ha fallat? Pot­ser els tècnics o pot­ser els polítics quan for­cen pres­su­pos­tos i direc­trius? Totes les nor­ma­ti­ves tenen marge d'inter­pre­tació i aquí es pot veure la mà del bon tècnic. Sovint els polítics, en aquest país, encara no saben valo­rar els tècnics en les seves pro­pos­tes. Ens manca, pot­ser a tots, sen­tit de col·lec­ti­vi­tat, d'inter­re­lació, de res­pecte. I cal pro­gres­sar i això reque­reix la par­ti­ci­pació res­pon­sa­ble de tots i menys la impo­sició pre­nent com a base direc­trius polítiques que, ana­lit­za­des amb rigor, tenen poc aguant, com s'ha vist en aquesta fallada, que és una fallada de la manera històrica de fer política d'aquest país, on encara s'ante­po­sen interes­sos polítics par­ti­cu­lars a anàlisis tècni­ques amb l'objec­ti­vi­tat que pot donar la tècnica.

Ara cal espe­rar que quan es repe­teixi el feno­men, que es repe­tirà, tot s'hagi revi­sat, reforçat o reno­vat i el ciu­tadà no en pateixi les con­seqüències.