Contra la neutralitat

Finals d’agost, aquest període d’acce­le­rada represa del curs polític en què els dipu­tats es comen­cen a posar les ame­ri­ca­nes sense treure’s encara els pan­ta­lons curts amb pal­me­res, ens ha por­tat dues decla­ra­ci­ons com­ple­mentàries. Edu­ard Pujol, de Junts per Cata­lu­nya, dient que la neu­tra­li­tat dels espais públics només es res­pecta en les dic­ta­du­res, una veri­tat com una casa de pagès, aquesta mena de cases que tan fas­ti­gueja els esca­mots de Tabàrnia espe­ci­a­lit­zats a des­pen­jar llaços amb emmas­ca­rada noc­tur­ni­tat a pobles que segu­ra­ment ni tan sols sabrien posar al mapa. D’altra banda, Joan Tardà, d’Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya, afir­mant que la futura República només tindrà sen­tit amb una redis­tri­bució justa de la riquesa i amb una excel·lència democràtica que ens allu­nyi per sem­pre més de la cor­rupció. Són, efec­ti­va­ment, dues opi­ni­ons fetes des de dues for­ma­ci­ons amb ide­o­lo­gies dife­rents però amb l’objec­tiu comú de la inde­pendència. Dues afir­ma­ci­ons que sumen i refor­cen un mateix con­cepte: la neu­tra­li­tat és el pit­jor botxí de la democràcia. Però no només la neu­tra­li­tat que per­se­gueix silen­ciar la lli­ber­tat d’expressió dels altres esquinçant els seus símbols. També la neu­tra­li­tat a l’hora de per­me­tre que els mer­cats diri­gei­xin la nos­tra eco­no­mia i empo­brei­xin la nos­tra gent. Ara, setem­bre ha començat en cap de set­mana, com un ater­ratge suau, i ha afe­git a les dues decla­ra­ci­ons ante­ri­ors una con­versa en pro­fun­di­tat amb els dos dar­rers pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra i Car­les Puig­de­mont. Ahir la van poder lle­gir els nos­tres lec­tors i la van poder veure els nos­tres tele­es­pec­ta­dors. Per pri­mera vegada els dos pre­si­dents par­lant con­jun­ta­ment des de Water­loo davant d’un mitjà de comu­ni­cació. El sol fet d’haver hagut de pre­pa­rar la tro­bada a l’exili ja demos­tra que no ser neu­tral a vega­des exi­geix un preu molt alt. Diuen que ve una tar­dor calenta. I con­forta veure Torra i Puig­de­mont ferms, sense bus­car l’abric de la neu­tra­li­tat. Perquè la neu­tra­li­tat és tot el con­trari del com­promís, de la impli­cació, de la veri­ta­ble política.