Tresors perduts

Les pèrdues cau­sa­des pel foc al Museu Naci­o­nal del Bra­sil són com­pa­ra­bles a la des­trucció de la ciu­tat de Pal­mira per­pe­trada per Estat Islàmic. La diferència és que en la tragèdia a l’equi­pa­ment cul­tu­ral de Rio de Janeiro no hi ha hagut morts i, en canvi, les vícti­mes de la guerra de Síria con­ti­nuen aug­men­tant.

Això sí, han cre­mat mili­ons de peces, entre les quals l’esque­let humà més antic de l’Amèrica Lla­tina i arxius sonors de llengües, ara per­du­des per sem­pre, perquè ja no en que­den par­lants. Tot i que la inves­ti­gació encara és oberta, les crítiques denun­cien la falta de recur­sos en l’edi­fici bicen­te­nari del museu. El govern bra­si­ler s’ha apres­sat a anun­ciar un par­tida de vora cinc mili­ons d’euros per recons­truir-lo, però la pre­gunta és ara què hi pen­sen posar a dins i si l’anunci no és res més que una ren­tada d’imatge davant les elec­ci­ons de l’octu­bre, que s’emmar­quen en un esce­nari insòlit.

Caldrà veure quina influència con­serva Lula des de la presó sobre el seu subs­ti­tut d’última hora, l’exa­calde de Sâo Paulo Fer­nando Had­dad, qui hau­ria de fer una remun­tada èpica per vèncer l’ultra­dretà Jair Bol­so­naro, el favo­rit en les enques­tes i ingres­sat a l’hos­pi­tal després que li cla­ves­sin una gani­ve­tada. Si l’extrema dreta bra­si­lera acaba tocant poder, serà un símptoma pre­o­cu­pant de com s’escam­pen la into­lerància i la xenofòbia i de com n’és de fàcil per­dre tre­sors que sem­bla­ven estar en un lloc segur.