Escletxa d’esperança a Europa

La pata­cada que ha rebut el govern d’Hon­gria aquesta set­mana al Par­la­ment Euro­peu és un gran motiu per a l’espe­rança. En una votació, el Par­la­ment ha deci­dit pren­dre mesu­res con­tra el govern hon­garès d’ultra­dreta de Vik­tor Orbán pel seu auto­ri­ta­risme.

El procés per san­ci­o­nar Hon­gria no ha pas comp­tat, evi­dent­ment, amb el suport del Par­tit Popu­lar espa­nyol; els seus o bé hi van votar en con­tra o es van abs­te­nir o direc­ta­ment es van absen­tar del ple. Segons s’inter­preta de les decla­ra­ci­ons de l’ultra­na­ci­o­na­lista espa­nyol Este­ban González Pons, els seus euro­di­pu­tats no van donar suport a la votació pre­o­cu­pats per si Espa­nya podria córrer la mateixa (mala) sort: “Avui és Hon­gria, i demà?”, va pre­gun­tar, tex­tu­al­ment.

Té motius, el PP espa­nyol, per pre­o­cu­par-se: algu­nes polítiques d’Orbán no que­den pas gaire lluny de la vul­ne­ració a la lli­ber­tat d’expressió que han patit durant l’era Rajoy artis­tes, rapers, o tui­tai­res, ni gaire lluny de la vul­ne­ració a la lli­ber­tat de mani­fes­tació que va por­tar a la presó líders civils com Jordi Cui­xart. Per no par­lar de les agres­si­ons físiques als votants del referèndum d’ara fa un any.

Els més pes­si­mis­tes ens recor­den mil i una vega­des que amb Europa no hi podem comp­tar, i la indi­ferència amb què Europa ha trac­tat el cas català els dona la raó. Però això podria can­viar, i la sanció a Hon­gria és un bon indici, la prova que es des­per­ten consciències al cor de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, que cada vegada hi ha més peri­o­dis­tes inter­na­ci­o­nals que fan pre­gun­tes incòmodes, i cada vegada més líders polítics que pas­sen a l’acció.

Judith Sar­gen­tini, l’euro­di­pu­tada neer­lan­desa que va fer l’informe sobre la vio­lació de drets a Hon­gria que s’ha votat al Par­la­ment, deia aquesta set­mana en una entre­vista que a Espa­nya hi havia pre­sos polítics, citava com a exem­ple el seu antic com­pany a la cam­bra Raül Romeva, i apos­tava per inves­ti­gar més països tal com s’havia fet amb Hon­gria. Bé. Per alguna cosa es comença.