Qui ha de perpetrar el trasllat?

La trama de les pintures murals de Sixena ha entrat aquesta setmana en un nou capítol, amb un gir argumental que trasllada tota la pressió a la Generalitat. Ara és el govern català qui, segons la sentència, hauria d’assumir el trasllat de les pintures des del Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al monestir de la franja. Perdonin l’espòiler: aquestes pintures no sortiran del MNAC en els vint dies que marca la llei. Ni poden, ni han de sortir.

El govern de la Generalitat ha d’esgotar totes les vies jurídiques possibles per evitar un trasllat que seria una temeritat i té un argument jurídic de pes sobre la taula: l’execució d’aquesta sentència és incompatible amb la llei catalana de patrimoni cultural i amb la legislació espanyola de protecció del patrimoni històric, perquè moure les obres seria condemnar-les al deteriorament irreversible, i això és, literalment, il·legal. Hi ha encara un recorregut judicial possible. Però aquest camí no es podrà fer sense determinació política. Perquè les pintures de Sixena no només es defensen amb informes i recursos legals. Es defensen també –i sobretot– amb coratge institucional. Si els jutges exigeixen executar la sentència, aleshores caldrà tenir el coratge polític de no fer-ho. De dir, amb totes les lletres, que aquesta sentència és tècnicament inaplicable. Caldrà que el govern català planti cara, perquè no pot ni ha de ser còmplice d’un disbarat que contradiu tot criteri tècnic i museístic. I, com a últim recurs, qui vulgui les pintures que vingui a emportar-se-les, que siguin ells qui perpetrin el trasllat i assumeixin el risc de destruir-les per sempre.