Per un nou pacte social

Diuen que els eco­no­mis­tes són en aquest món per fer que­dar bé els meteoròlegs. Tan­ma­teix, fa pocs dies, Bar­ce­lona Activa va pre­sen­tar un estudi prou ver­sem­blant sobre el que li espera al mer­cat labo­ral, amb la irrupció de l’ano­me­nada “quarta revo­lució indus­trial”, amb una glo­ba­lit­zació con­so­li­dada i amb el mall de la pre­ca­rit­zació picant cada cop més fort. Dues eminències en el tema, el catedràtic Antón Cos­tas i la pro­fes­sora de dret labo­ral M. Luz Rodríguez, van ofi­ciar la pre­sen­tació amb un seguit de refle­xi­ons i pro­pos­tes, no per dis­rup­ti­ves menys interes­sants. Entre les con­si­de­ra­ci­ons, el fet que la cre­ació de riquesa no implica automàtica­ment un repar­ti­ment just dels recur­sos; també, que després de les últi­mes cri­sis, s’ha dina­mi­tat pacte social –molt tímid en aques­tes lati­tuds, per cert–, pel qual l’esquerra tole­rava un capi­ta­lisme “civi­lit­zat”, avui dia en liqui­dació. Amb aquest pano­rama, Cos­tas va ins­tar l’empre­sa­riat –entenc que es refe­ria al que remena les cire­res– a assu­mir que l’impacte que gene­ren sobre la sos­te­ni­bi­li­tat social és la seva res­pon­sa­bi­li­tat directa. Rodríguez, al seu torn, va recla­mar nous models de pro­tecció social (sani­tat, sub­si­dis, pen­si­ons...) que no s’arre­lin al con­cepte clàssic de “feina”, perquè aquest cada cop exis­teix menys. Pro­pos­tes per a governs valents i patro­nals, perquè aques­tes sàpiguen que cal anar molt més enllà des ren­tats de cara en forma de “cari­tat” que prac­ti­quen algu­nes grans cor­po­ra­ci­ons.