Independència judicial

Mit­jans dels anys noranta. A Saba­dell hi ha dos jut­jats penals. L’un, el diri­geix el jutge Santi Vidal, i l’altre, José María Mer­los. Òbvi­a­ment, trac­ten milers de temes però n’hi ha dos de molt mediàtics: els judi­cis a joves insub­mi­sos –la coca­pi­tal valle­sana va ser una ciu­tat amb molts casos– i els judi­cis a empre­sa­ris, espe­ci­al­ment del ram tèxtil del tint, per abo­car resi­dus al riu Ripoll. Si eres insubmís i et jut­java Vidal, absolt. Si et jut­java Mer­los, con­dem­nat, això sí, amb una petició d’indult a par­tir de fer-se més evi­dent aquesta con­tra­dicció. Si eres empre­sari con­ta­mi­na­dor i et jut­java Vidal, con­dem­nat. Si et jut­java Mer­los, absolt, “ja que el riu Ripoll ja és mort” i no passa res. No sé què en pen­sa­rien ara, d’aquesta afir­mació, els usu­a­ris d’aquest riu i del Besòs per fer excur­si­ons a peu i en bici­cleta fins a la desem­bo­ca­dura, aquesta sí que és una veri­ta­ble ram­bla, com ha demos­trat aquesta Mercè.

En tot cas, aquesta con­tra­dicció fla­grant només posa en evidència que, òbvi­a­ment, la llei és inter­pre­ta­ble i que els jut­ges són éssers humans i, com a tals, tenen ide­o­lo­gia. I això s’ha d’adme­tre i no pen­sar que vivim en un món teòric ideal en què els jut­ges només apli­quen la llei basant-se en uns fets i no estan con­ta­mi­nats pel seu entorn. Per això és tan impor­tant que hi hagi unes mesu­res de con­trol, i aquí l’Estat espa­nyol té el pro­blema més gran. Perquè és cert que, com demos­tren els mis­sat­ges del xat del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), a la car­rera judi­cial hi ha entrat gent que no sem­bla pas capa­ci­tada per fer aquesta feina, però el pro­blema greu és a dalt de tot de la judi­ca­tura.

Les dife­rents fases d’un procés judi­cial a l’Estat espa­nyol fan que aquest sigui, en teo­ria, prou garan­tista, ja que un error en una pri­mera instància es pot resol­dre en una altra. Però no en tots els casos. Per què? Doncs perquè al Tri­bu­nal Suprem, a l’Audi­en­cia Naci­o­nal o als seients del CGPJ hi ha el més carca de la pro­fessió, els que ja es veuen man­te­nint els seus pri­vi­le­gis tota la vida. Les dar­re­res plan­to­fa­des de la justícia euro­pea en són un exem­ple. I no seran les dar­re­res.