Desconfiança entre socis

La reforma del sis­tema ban­cari inter­na­ci­o­nal, inclo­ent-hi una millor regu­lació dels fons d'inversió d'alt risc, figura en el pri­mer punt dels acords de la cimera del G-20 a Lon­dres de l'abril del 2009. Un any després, el man­te­ni­ment teòric de l'objec­tiu xoca amb la rea­li­tat: la CE pro­posa que no n'hi hagi prou que un estat mem­bre auto­ritzi un fons d'alt risc perquè es pugui comer­ci­a­lit­zar a tota la UE, i això pro­voca les acu­sa­ci­ons de pro­tec­ci­o­nisme dels Estats Units –Obama tracta de lla­dres els seus finan­cers i pro­testa perquè a l'estran­ger els volen collar– i del Regne Unit, on el pri­mer minis­tre Brown con­ti­nua asse­gu­rant que s'han de posar més con­trols als fons més espe­cu­la­tius... sem­pre que es garan­teixi que Lon­dres con­ti­nuarà sent un dels prin­ci­pals nius mun­di­als d'aquests nego­ci­ants de qui tant es queixa. Paral·lela­ment, men­tre mig Europa no es fia del rigor finan­cer dels socis britànics, tots van junts per acu­sar els Estats Units de pro­tec­ci­o­nisme perquè afa­vo­rei­xen Boeing res­pecte d'EADS en els con­trac­tes mili­tars. Amb crisi o sense, es repe­teix la història que tot­hom és libe­ral per poder expor­tar però posa obs­ta­cles a les impor­ta­ci­ons que moles­ten.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.