Opinió

Full de ruta

Doble victòria de l’1-O

Alguna cosa hi deu tenir a veure, amb aquest tarannà cívic, la qualitat d’un sistema d’ensenyament que només els mal intencionats acusen d’adoctrinament

Avui fa un any en aquesta mateixa columna un ser­vi­dor escri­via: “Els poli­cies esta­tals han desen­fun­dat les por­res amb evi­dent satis­facció perquè per fi han pres el pro­ta­go­nisme als Mos­sos. Trist pro­ta­go­nisme, aquest que per­se­guien, i pas­sat­ger. Ja és ben seu. Els Mos­sos no el van voler, aquest paper, la seva cadena de coman­da­ment ha estat prou pro­fes­si­o­nal per enten­dre que calia estar de part del seny i de la pro­por­ci­o­na­li­tat. Que saben que la feina de la poli­cia és evi­tar alda­rulls, no pas pro­vo­car-los. Cops de porra, por­tes esquei­xa­des, trist pro­ta­go­nisme, el dels cos­sos esta­tals, però pas­sat­ger. Tan pas­sat­ger com en Mari­ano Rajoy.” Al cap d’un any, Rajoy ja és història i un jutge acaba d’exi­gir a la poli­cia espa­nyola tots els vídeos de les seves inter­ven­ci­ons, però cen­te­nars de per­so­nes encara espe­ren que s’inves­ti­guin a fons les agres­si­ons pati­des. Són imat­ges, aques­tes cap­ta­des per les càmeres dels pro­pis agents, que afe­gei­xen més ver­go­nya a unes actu­a­ci­ons des­pro­por­ci­o­na­des. Només les dic­ta­du­res envien les por­res con­tra els votants, per això les meda­lles poli­ci­als i les seves impúdiques mos­tres d’orgull sobren i ofe­nen. L’ani­ver­sari de l’atac a la ciu­ta­da­nia pacífica, però, ens ha de ser­vir, això sí, per fes­te­jar una doble victòria. En pri­mer lloc, per haver acon­se­guit orga­nit­zar el referèndum i haver-hi par­ti­ci­pat de manera mas­siva i pacífica, mal­grat les ame­na­ces, els obs­ta­cles i la repressió. En segon lloc, per haver sabut per­se­ve­rar en la defensa dels drets que tant va cos­tar de con­que­rir sense caure en la pro­vo­cació dels que vol­drien fer-nos des­car­ri­lar pel pedre­gar de la violència. Alguna cosa hi deu tenir a veure, amb aquest tarannà cívic, la qua­li­tat d’un sis­tema d’ense­nya­ment que només els mal inten­ci­o­nats acu­sen d’adoc­tri­na­ment. Ara fa un any els que vam anar a votar a les esco­les hi vam apren­dre una lliçó que no hauríem d’obli­dar: la millor manera de des­ar­mar la violència d’estat és la no violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia