No teniu secrets

A finals de setem­bre, de resul­tes d’un atac informàtic, 50 mili­ons de comp­tes de Face­book van que­dar al des­co­bert i a dis­po­sició dels ata­cants. Aquesta és la versió opti­mista, la dels res­pon­sa­bles de Face­book, que reco­nei­xen que no saben qui hi ha al dar­rere de l’atac, ni què per­se­guien ni què van obte­nir, i que pot­ser no ho sabran mai; pel que fa a la versió pes­si­mista, el límit és la ima­gi­nació. El pro­blema de Face­book són els seus usu­a­ris. Hi ha qui s’embo­lica en una relació il·legítima sense ado­nar-se que la legítima pot des­co­brir l’afer sim­ple­ment seguint els comen­ta­ris perquè ni tan sols s’ha moles­tat a res­trin­gir-ne la pri­va­ci­tat. Hi ha menors d’edat que envien fotos seves des­pu­llats a algú que no conei­xen només perquè els les ha dema­nat. Hi ha qui aboca pro­cla­mes abran­da­des amb vista a una rebel·lió de la qual, si més no, se’l podria acu­sar en grau de temp­ta­tiva. Una vegada, un lla­dre de Min­ne­sota, de nom Nic­ho­las Wig, va entrar en una casa, va fer ser­vir la com­pu­ta­dora del pro­pi­e­tari, i se’n va anar sense tan­car-la dei­xant en pan­ta­lla el seu propi per­fil. I com això tot. La gent perd el món de vista tan bon punt entra en una rea­li­tat vir­tual, sense ado­nar-se que el pot estar veient el món sen­cer. Els hackers són molt malin­ten­ci­o­nats, i els hackers rus­sos més –Rússia és cul­pa­ble, ja ho va dir Ser­rano Súñer–, però totes les opi­ni­ons per­so­nals, les fotos fami­li­ars, les coor­de­na­des del domi­cili, les dades bancàries, etcètera, que us puguin tro­bar, les hi heu posat vosal­tres voluntària­ment, ningú no us hi ha obli­gat. Amb Hisenda teniu excusa, amb Face­book no.