Primer d’Octubre a Farners

Bibli­o­teca Vinyoli de Santa Coloma. Expo­sició pública de cri­te­ris dels grups muni­ci­pals, prèvia al referèndum per bate­jar la plaça de l’ajun­ta­ment amb el nom de Pri­mer d’Octu­bre. Com que ja conec les pro­pos­tes de cada grup, m’entre­tinc fent-li un book de fotos a la nova repre­sen­tant soci­a­lista, que no para d’adreçar mira­des i som­riu­res al seu cap de par­tit, pre­sent entre el públic. Diria que són som­riu­res fote­tes, però recordo –opor­tu­na­ment– que també els dofins som­ri­uen i som­ri­uen i som­ri­uen i que és tan sols per un encar­ca­ra­ment mus­cu­lar. La CUP vol que sigui la plaça, la que es bategi. ERC s’estima més que sigui un par­terre “perquè és un espai sense deno­mi­nació” (cosa que em recorda que jo també tinc a casa un test sense “deno­mi­nar”...). MES diu que es podria bate­jar una part de gespa de la plaça o la rotonda. El PDe­CAT s’avindrà al que surti. I el PSC? ja ho hem dit: el PSC, ria­lle­tes. Com que ja tinc clar què votaré, des­con­necto i em deixo endur pels records. Dis­sabte pas­sat, a la plaça de Sant Jaume, una noia es lamen­tava: “Ens pas­sa­rem 300 anys més com­me­mo­rant l’1-O? Per què no tan­quem de dol i anem per feina?” També recordo l’1-O del 2017, quan molts i molts far­ne­sencs van demos­trar un coratge inau­dit, pal­plan­tats a la plaça, al par­terre, a la rotonda, repen­jats a la barana (no, no, ho sento, Barana Pri­mer d’Octu­bre ja sem­bla­ria massa conya) o als arbres del pas­seig. Cap a les set de la tarda, l’alcalde va sor­tir al balcó a denun­ciar el fei­xisme (aplau­di­ment unànime) i a dir que per evi­tar mals majors es tan­ca­ria una hora abans el col·legi elec­to­ral, ja que, en defi­ni­tiva, no venia d’uns quants vots més. El poble, que estava emo­ci­o­nal­ment tocat, va accep­tar-ho sense pro­tes­tes. I ja veus: els ciu­ta­dans que havien aga­fat coratge a última hora (la famosa base que s’eixam­plava...) es van que­dar amb un pam de nas i llençant el vot a la pape­rera (no, no, Pape­rera Pri­mer d’Octu­bre tam­poc...). Doncs mira, i si com­me­moréssim aquell acte pater­na­lista, aquell ram­pell de prudència de la màxima auto­ri­tat del poble? Pot­ser va ser ales­ho­res que va néixer el ger­men de la tre­mo­lor de cames d’alguns par­tits i de la recu­lada poste­rior. Per què no bate­gem aquell moment, els qui érem al par­terre, a la rotonda, a la barana o a la calçada empas­sant-nos la por? Va, amb la vènia de l’assem­blea, pro­poso bate­jar el balcó de la casa con­sis­to­rial: Balcó Pri­mer d’Octu­bre. Balcó del fre de mà.