Opinió

Full de ruta

Les imatges que hem vist

Amb tot el que hem viscut el darrer any, que només s’hagin produït dues manifestacions tenses és un miracle gandhià que costaria de trobar en cap altra societat del món

Amb tot el que ha pas­sat a Cata­lu­nya des del 20 de setem­bre del 2017 fins avui, que final­ment des de l’inde­pen­den­tisme s’hagin produït dues mani­fes­ta­ci­ons amb moments de tensió com les que vam veure el dis­sabte 29 de setem­bre i el dilluns 1 d’octu­bre, és un mira­cle gandhià que cos­ta­ria de tro­bar en cap altra soci­e­tat del món. On s’és vist un movi­ment polític, cons­tituït en majo­ria política des del 2012, les recla­ma­ci­ons del qual (tan desen­ra­o­na­des com un referèndum acor­dat, que és el que s’estava dema­nant de forma ofi­cial i solemne des del 2012 i que encara a dia d’avui la seva cúpula diri­gent no s’amaga que és, en el fons, el que es vol­dria com a millor solució) hagin estat blo­que­ja­des i menys­pre­a­des de manera sis­temàtica, s’hagi col­pe­jat de forma mas­siva la seva població des­ar­mada i pacífica quan inten­tava pro­te­gir col·legis elec­to­rals en un dia d’infàmia i victòria, s’hagi enviat a la presó o a l’exili els seus líders soci­als i polítics amb argu­ments jurídics inven­tats, s’hagi per­se­guit judi­ci­al­ment i mediàtica­ment els seus mes­tres, alcal­des, peri­o­dis­tes i opi­na­dors tan sols per haver cri­ti­cat aque­lla poli­cia, se’ls retiri els seus símbols de la via pública i patei­xin agres­si­ons de la ultra­dreta, s’hagi impe­dit que inves­tis­sin pre­si­dent qui havien votat i s’impe­deixi que el govern que van esco­llir pugui exer­cir el pro­grama amb què es va pre­sen­tar, i que fins i tot es vul­guin fer home­nat­ges als poli­cies que els van apa­llis­sar; que un poble que ha vis­cut això con­tinuï movent-se en el ter­reny de la pro­testa pacífica i només s’hagin produït un parell de mani­fes­ta­ci­ons amb esce­nes de tensió, és un autèntic mira­cle democràtic.

Des de l’inde­pen­den­tisme alguns han renyat mani­fes­tants per haver donat “la imatge que ells volien”. Em per­do­na­ran, però la imatge que he vist és la de gent que no es resigna que el seu govern i el seu Par­la­ment con­tinuïn atra­pats en les pres­si­ons de jut­ges i fis­cals i les ame­na­ces de 155, i que, com més se’ls ignori, més alt vol­dran cri­dar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia