No s’entén res

La lamen­ta­ble jor­nada política que es va viure ahir al Par­la­ment o la into­le­ra­ble imatge de l’1 d’octu­bre a les por­tes de la cam­bra cata­lana hau­rien de pro­vo­car una pro­funda reflexió en l’inde­pen­den­tisme. Pot­ser aquells que cla­men per la sobi­ra­nia del Par­la­ment li hau­rien de tenir una mica més de res­pecte. La situ­ació és d’excep­ci­o­na­li­tat i la repressió de l’Estat aban­de­rada per l’actu­ació del jutge Lla­rena és una ano­ma­lia democràtica que no per­met el nor­mal fun­ci­o­na­ment de les ins­ti­tu­ci­ons. Però aquesta és una rea­li­tat que no per indig­nant es pot obviar. Es pot com­par­tir o no el dic­ta­men que resol l’afer de la sus­pensió dels dipu­tats encau­sats. Però, un cop apro­vat, costa molt d’enten­dre els entre­bancs plan­te­jats per JxCat per a la seva exe­cució. Dubto que la majo­ria de la gent enten­gui res del que va pas­sar ahir al Par­la­ment. El que queda en la ciu­ta­da­nia és la per­cepció d’un altre embo­lic entre els socis de govern. I la per­ple­xi­tat perquè això passa tot i l’acord que va cos­tar mol­tes hores de reunió a la presó de Lle­do­ners i a la Casa dels Canon­ges. La sang no va arri­bar al riu ahir final­ment. Però l’acord final ni amaga el pro­blema, ni explica quina diferència hi ha entre el que aca­ba­ran fent els dipu­tats d’ERC i els de JxCat. El tac­ti­cisme és un mal que sem­pre ha estat pre­sent en el procés, però que ara ha fet metàstasi. JxCat sem­bla obses­si­o­nat a ero­si­o­nar ERC asset­jant el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent. I la CUP pre­fe­reix atiar la frus­tració popu­lar con­tra el govern per des­gas­tar-lo abans de fer pinya repu­bli­cana. Men­tres­tant, l’alcal­dessa de Berga ven una falsa deso­bediència con­tra la sentència d’inha­bi­li­tació noti­fi­cada ahir mateix. Renun­ciar a l’escó de regi­dora i dele­gar la firma per no haver d’afron­tar res­pon­sa­bi­li­tats judi­ci­als no és deso­beir. Cal una estratègia de con­sens, fona­men­tada en la lle­ial­tat i la uni­tat d’acció o la legis­la­tura perd tot el sen­tit. Ara bé, cal tenir molt pre­sent que unes elec­ci­ons poden pro­pul­sar uns pas­sos enda­vant alguns actors inde­pen­den­tis­tes, però a costa de fer molts pas­sos enrere en el camí cap a la República.