La Venus negra del Raval

El setem­bre, la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya, domi­ci­li­ada al Raval, va estar divuit dies tan­cada per les plu­ges tor­ren­ci­als de prin­cipi de mes, que la van inun­dar, i per l’arqui­tecte que va fer sub­terrànies les dues sales de pro­jecció en aque­lla cota tan baixa i nega­ble de la ciu­tat de Bar­ce­lona. Quan ana­ven a inau­gu­rar l’edi­fici ja hi va haver pro­ble­mes de fil­tra­ci­ons perquè l’acte pro­gra­mat va coin­ci­dir amb un altre tem­po­ral. La inau­gu­ració es va ajor­nar. Es van fer repa­ra­ci­ons. No pas dura­do­res, com s’ha vist.

La Fil­mo­teca ha tin­gut sem­pre pro­ble­mes d’ubi­cació. Pri­mer es va situar al car­rer Mer­ca­ders, un car­rer estret i d’accés una mica difícil, dar­rere el mer­cat de Santa Cate­rina, que lla­vors no era l’edi­fici ama­ble que és ara. Va pas­sar per altres llocs, sem­pre en règim pro­vi­si­o­nal i de rello­guer, fins que va reca­lar al cine Aquitània de l’avin­guda de Sarrià, on s’hi va estar molts anys. No hi ha a Bar­ce­lona un car­rer més antipàtic i mal comu­ni­cat que aquest. El metro és ine­xis­tent, l’apar­ca­ment com­pli­cat. La Fil­mo­teca només era còmoda per a Joan Brossa, que hi podia anar tot cami­nant. Va venir l’edi­fici nou i de pro­pi­e­tat del Raval. Té tres para­des de metro més o menys equi­dis­tants: la del Liceu, la de les Dras­sa­nes i la del Paral·lel. La del Liceu obliga a pas­sar pel car­rer de Sant Pau. La de Dras­sa­nes, pels car­rers més envi­tri­co­llats del barri. La del Paral·lel, per Marquès de Bar­berà i Unió. L’edi­fici es troba a la cruïlla que for­men Sant Ramon i En Roba­dor. Ara repe­tei­xin amb mi els car­rers que acabo de dir. No n’arri­ben pas mai bones notícies. Sur­ten cada dia al diari per a no res de bo. Anar a la Fil­mo­teca demana una mica de valor i decisió, per als que no conei­xen el Raval o només en tenen referències tru­cu­len­tes. Vaig tre­ba­llar al barri deu anys seguits. Al car­rer de les Tàpies, un res­pecte. No vaig tenir mai sen­sació de perill però els que em venien a veure arri­ba­ven una mica entre­su­ats. Ho atribuïa a la lle­genda del barri Xino. Ara sem­bla que la lle­genda s’ha fet rea­li­tat. Qui va a la Fil­mo­teca, impe­di­ments plu­viomètrics a banda i si no és un cinèfil imper­me­a­ble a tot? La van situar allí per imi­tar el model del Raval de més amunt, on hi ha el Macba, el CCCB, la Facul­tat de Geo­gra­fia i Història, la Blan­querna... Si aquest sec­tor ha millo­rat, el de la Fil­mo­teca ha empit­jo­rat, la Fil­mo­teca ella sola no ha pogut neu­tra­lit­zar el con­flicte social del Raval infe­rior que s’inunda i fa res­pecte. L’Ajun­ta­ment haurà d’actuar, no només per poder anar al cine.

Vaig assis­tir a la inau­gu­ració. L’Esteve Riam­bau, el direc­tor, ens va ense­nyar un pro­jec­tor que el museu atre­sora. Una màquina ale­ma­nya de pre­cisió bella, ben pro­por­ci­o­nada, una mera­ve­lla. En vaig dir la Venus negra del Raval. Un dia d’aquests li faré una visita.