Tots els plats

Rebo a casa un lli­bre de prop de mil pàgines que pesa i té la tapa dura. Es titula Història de la cuina cata­lana i occi­tana. Dit així vostès es pen­sa­ran que les mil pàgines con­te­nen tota la història que el títol anun­cia. És només el pri­mer volum dels deu que ha escrit Vicent Marqués. En aquest es limita a les sal­ses, els ape­ri­tius, les ensa­la­des i les sopes. Fal­ten els plats forts, les postres... Què més? No m’ho sé ima­gi­nar. Deu volums d’aquesta con­sistència donen per a enca­bir-ho tot. De cada pre­pa­rat hi ha la recepta amb totes les vari­ants que Marqués hi ha obser­vat. Cada una va pre­ce­dida de l’ori­gen i l’evo­lució. També, si són comu­nes, dels noms que rep o les her­bes que hi afe­gei­xen a Foix, Ala­cant, Reus, l’Alguer o Maó. S’hi inclo­uen tex­tos d’autors que se n’han ocu­pat, referències folklòriques, cançons, ver­sos satírics... La sim­ple enu­me­ració em fa rodar el cap. Tot el lli­bre me’l fa rodar, i n’he lle­git només una petitíssima part. Vicent Marquès man­te­nia una secció gas­tronòmica a l’antic Avui. La seguia amb interès per la infor­mació eru­dita que ofe­ria i per la manera dia­lec­tal­ment valen­ci­ana amb què l’autor escri­via. Devien ser els esbor­ranys d’aquest lli­bre. De fet, diu que és l’obra de qua­ranta anys de dedi­car-s’hi. Un dia va venir de València i ens vam veure. Vam dinar junts. Em va rega­lar una capsa plena d’ampo­lles de conyac, molt velles. Algu­nes eren mig bui­des: el conyac s’hi havia mig eva­po­rat i con­cen­trat fins aga­far la con­sistència d’un xarop. Què n’havia de fer? Beure-me’l? Posar-lo als ros­tits, al flam, fla­me­jar-lo...? El lli­bre que tinc entre mans i els següents en deu­ran donar ins­truc­ci­ons, suposo. Era l’obse­qui sor­pre­nent d’un per­so­natge sor­pre­nent. El “nor­mals” anem fent la viu-viu i xup-xup. Els sor­pre­nents ela­bo­ren la Història de la cuina cata­lana i occi­tana. He entrat a les pàgines amb l’avi­desa de quan periòdica­ment rebia els volums del Dic­ci­o­nari de Joan Coro­mi­nes. Si el filòleg cons­truïa històries detec­ti­ves­ques al vol­tant de les parau­les que ana­lit­zava i hi introduïa experiències per­so­nals, Marqués actua igual amb els seus plats i els mots que els ano­me­nen. Coro­mi­nes, com Moll, anava de poble en poble aple­gant parau­les. El nos­tre his­to­ri­a­dor gastrònom salta de fogó en fogó i n’afe­geix d’occi­ta­nes. Vagin a la bulla­bessa / bol­ha­baissa / bul­ho­baisso / buia­baisso i obtin­dran un viatge geogràfic, lite­rari i gus­ta­tiu com­plet. O a les oli­ves. O als caca­uets i tra­mus­sos...

El lli­bre m’arriba acom­pa­nyat d’una carta de Judit Pujadó i Xavier Cor­ta­de­llas, res­pon­sa­bles d’Edi­ci­ons Sidillà de la Bis­bal d’Empordà. Una edi­to­rial petita davant una obra enorme. Em diuen que quan van rebre l’ori­gi­nal es van sen­tir apres­sats a publi­car-lo. Em dema­nen si en puc per difusió. I tant, i amb molt de gust. Admi­ració plena.