Comissions

“D’aquí un temps els bancs cobra­rem per aten­dre els cli­ents a les ofi­ci­nes.” Ho va dir fa uns quants anys el res­pon­sa­ble a les comar­ques giro­ni­nes d’un banc ara ja des­a­pa­re­gut. Ell es refe­ria a una tendència d’algun país del nos­tre entorn. I en par­lava coin­ci­dint amb una allau de quei­xes de cli­ents per les comis­si­ons que els cobra­ven bancs i cai­xes. Algú podria pen­sar que aquell ban­quer no tenia gaire visió ja que pas­sats els anys els bancs, de moment, no cobren entrada. Però els que pen­sin així s’equi­vo­quen. Pot­ser per cre­uar la porta els cli­ents no hem de pas­sar per taqui­lla, però l’entrada la paguem, i de sobres. Paguem per tenir un compte, per tenir una tar­geta, per fer una trans­ferència, per treure diners de segons quin cai­xer i, per des­comp­tat, per tenir una hipo­teca. I fins i tot paguem més del que ens toca­ria com hem vist aquesta set­mana quan el Tri­bu­nal Suprem ha dic­ta­mi­nat que els bancs ens han fet pagar injus­ta­ment als cli­ents l’impost lli­gat a les hipo­te­ques. A les comar­ques giro­ni­nes es cal­cula que aquesta mesura afecta milers de famílies. Per posar un petit exem­ple, només durant els pri­mers sis mesos d’aquest 2018 a les comar­ques giro­ni­nes es van for­ma­lit­zar prop de 3.000 hipo­te­ques. Si tenim en compte que aquest impost se situa entre 2.000 i 4.000 euros en funció de l’import de la hipo­teca, només cal fer una petita mul­ti­pli­cació per fer-se una idea de l’impacte econòmic de la sentència. Un impacte nega­tiu per als bancs i posi­tiu per a les famílies, que ja deuen fer càbales sobre què en faran, dels diners que recu­pe­ra­ran. Però més val ser pru­dents perquè res fa pen­sar que els bancs ho posin fàcil. Si no ho fan ni per tor­nar una minsa comissió d’una tar­geta cobrada inde­gu­da­ment, menys ho faran per tor­nar aquest impost. Però els cli­ents han per­dut la por de plan­tar cara i apli­quen cada vegada més allò de qui no plora no mama. És ben trist que hàgim aca­bat d’aquesta manera quan ens neces­si­tem els uns als altres. És evi­dent que els bancs ofe­rei­xen un ser­vei. I qual­se­vol ser­vei, també el seu, ha de ser remu­ne­rat. Ens agradi o no. Però sentències com la d’aquesta set­mana, que s’afe­gei­xen a altres sobre com­por­ta­ments abu­sius, són l’enèsim atac a la línia de flo­tació dels bancs. Sobre­tot a la que aguanta la seva repu­tació. Si no can­via d’acti­tud, cos­tarà que la banca deixi de ser per a la ciu­ta­da­nia un dels sec­tors més antipàtics.