Opinió

Vuits i nous

Hospital de guerra

“El col·legi dels Salesians va acollir ferits de les Brigades Internacionals

Durant la guerra, el col·legi dels Sale­si­ans de Mataró es va con­ver­tir en hos­pi­tal de sol­dats ferits al front. Les auto­ri­tats sanitàries el van esco­llir perquè era gran, aire­jat i salu­da­ble –sense haver-se mogut de lloc, lla­vors estava situat fora de la ciu­tat, entre turo­nets i camps de con­reu– i perquè estava ben comu­ni­cat amb l’estació del tren. “Ben comu­ni­cat” vol dir que un tram­via unia l’estació amb l’hos­pi­tal, en un tra­jecte de tres quilòmetres. Els ferits més greus arri­ba­ven amb ambulàncies o cami­ons adap­tats. Els altres, amb tren. La majo­ria pro­ce­dien del front de l’Ebre, a la Terra Alta. Com que la línia fer­roviària de Mataró no comu­nica amb aquell paratge remot, els dam­ni­fi­cats arri­ba­ven a la ciu­tat després de peno­sos trans­bor­da­ments. Quan els anun­ci­a­ven que ja eren a lloc, encara els que­dava pujar al tram­via. Els pas­se­jants de la Ram­bla i la Riera els devien veure pas­sar dins les car­ra­ques len­tes i tron­to­llants.

Els nens que feien classe als Sale­si­ans van ser con­fi­nats en aules aïlla­des de les que es feien ser­vir de sales d’ope­ra­ci­ons, de llits i de mor­gue. Els morts eren enter­rats en una fossa al cemen­tiri. L’his­to­ri­a­dor Josep Xau­bet els va iden­ti­fi­car fa anys basant-se en les par­ti­des de defunció. Molts per­ta­nyien a les Bri­ga­des Inter­na­ci­o­nals: n’hi havia de tot Amèrica i Europa. Part dels sani­ta­ris eren també estran­gers. El 1998 l’Ajun­ta­ment va con­vo­car els fami­li­ars dels morts, i també super­vi­vents. Alguns no es van poder loca­lit­zar. La també his­to­ri­a­dora Maria Salicrú n’ha esbri­nat la raó: els encar­re­gats dels cer­ti­fi­cats de defunció o del regis­tre d’ingres­sos i altes escri­vien com podien els noms estran­gers. Un “Coc­teau” es podia con­ver­tir en un “Cotó”. Si van equi­vo­car el nom cas­tellà del fide­uer de l’Uru­guai, ima­gi­nem-nos els rus­sos o polo­ne­sos. L’Ajun­ta­ment ha pres el com­promís de tro­bar els fami­li­ars. Alguns es pen­sen que el sol­dat que va venir a la guerra d’Espa­nya per com­ba­tre a favor de la República va morir a l’Ebre, on li ofe­rei­xen flors, perquè les últi­mes notícies que en van tenir venien d’allà.

Josep Xau­bet i Maria Salicrú van expo­sar dimarts les inves­ti­ga­ci­ons en una con­ferència en home­natge a les Bri­ga­des Inter­na­ci­o­nals. A pri­mera fila seien els parents de la Maria Sans, una de les infer­me­res de l’hos­pi­tal. Un dia, uns esco­lars de Mataró van fer un inter­canvi amb uns de Suècia. Un home gran del poble on van anar els va pre­gun­tar d’on venien. Havia estat ingres­sat als Sale­si­ans de Mataró. Havia tin­gut un idil·li amb una infer­mera. Ell i la Maria Sans es van retro­bar en l’acte del 1998. Es diu si ella no va ins­pi­rar la Maria de Per qui toquen les cam­pa­nes. Hemingway la va conèixer. Havia vin­gut sovint a visi­tar un amic ingres­sat. No pre­gun­tis per qui toquen, toquen per nosal­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia