Què vol aquesta gent?

En pocs dies he assis­tit a esde­ve­ni­ments i actes que repre­sen­ten o esce­ni­fi­quen la manera d’enten­dre, de ser, de viure o d’iden­ti­fi­car-se amb aquest país i la seva gent. Dimarts, a Sant Cli­ment de Peralta, al vol­tant d’una car­bo­nera que s’ha man­tin­gut encesa durant quinze dies, dèiem que no podem obli­dar els homes que feien el carbó vege­tal a les Gavar­res. Un relat que el foto­pe­ri­o­dista Jordi Gamero ha divul­gat en dife­rents expo­si­ci­ons. També he assis­tit a repre­sen­ta­ci­ons del Fes­ti­val Tem­po­rada Alta, com Calla, Ham­let, calla, una obra en la qual s’uti­litza el “ser o no ser” de Ham­let, aquest dubte etern de si pas­sar a l’acció o no, com a base per pen­sar sobre la lli­ber­tat d’expressió i els seus límits, si és que en té, i què passa quan l’exer­cici d’aquesta lli­ber­tat esdevé delicte, fent-nos refle­xi­o­nar sobre la situ­ació que patim avui. També la idea de la lli­ber­tat va ser pre­sent a La Festé, l’espec­ta­cle amb què Le Crou­pier va cele­brar a l’Audi­tori de Girona el seu desè ani­ver­sari i que va aca­bar can­tant La Santa Espina, amb el públic, cri­dant “lli­ber­tat pre­sos polítics”. Pocs dies abans, a la bibli­o­teca Car­les Rahola, els peri­o­dis­tes Jordi Borràs, Susana Pérez Soler i Joan Ferrús deba­tien sobre la llei Mor­dassa i la lli­ber­tat d’expressió, qüestió que també va ser pre­sent en les con­ver­ses i tau­les rodo­nes de la Catos­fera, el fòrum de comu­ni­cació i inter­net a Cata­lu­nya que també es va cele­brar a Girona. Per no par­lar del segui­ment que he fet de l’acti­vi­tat cas­te­llera i els actes rei­vin­di­ca­tius dels dilluns a la plaça del Vi o els diven­dres davant la seu giro­nina de la Gene­ra­li­tat on s’exi­geix la lli­ber­tat dels pre­sos polítics i es canta Els sega­dors. A banda hi ha hagut els actes en memòria del pre­si­dent Com­panys, afu­se­llat pel règim fran­quista. Un afu­se­lla­ment negat per Ciu­da­da­nos, for­mació política que rebutja can­tar l’himne de Cata­lu­nya al Par­la­ment, que menysté els cas­te­llers, que vota i dona suport a l’arti­cle 155 i les polítiques repres­si­ves con­tra les lli­ber­tats i drets dels cata­lans, als quals diuen que repre­sen­ten, men­tre com­ba­ten en tots els fronts l’ús social del català. Que redu­ei­xen la cul­tura als “Pre­mios Pla­neta”. Que arren­quen els llaços grocs, símbols de lli­ber­tat. Que mos­tren cru­el­tat envers els pre­sos polítics, els volen tan­cats, callats i lluny de les seves famílies, i els qua­li­fi­quen de col­pis­tes, men­tre es neguen a con­dem­nar la dic­ta­dura col­pista de Franco. Què vol aquesta gent?