Opinió

Keep calm

Jutges per la democràcia

El cas de les hipoteques mostra a ulls de tothom que hi ha quelcom corcat en una de les potes de l’estat de dret

Por­tem molts anys par­lant-ne i fins aquesta set­mana hor­ri­bi­lis no m’he ado­nat de com de sig­ni­fi­ca­tiu i gràfic és que hi hagi una asso­ci­ació de magis­trats que es digui Jut­ges i jut­ges­ses per la Democràcia. Com volent dir que n’hi ha que no ho estan. És com si hi hagués un grup de met­ges que es digués Met­ges i met­ges­ses per la Salut o un altre que s’auto­de­no­minés Taxis­tes que no et cobra­ran de més. Són uns dies en què ja només queda una mica d’humor per fer front a un pro­blema molt seriós, perquè el que està en joc és la cre­di­bi­li­tat del sis­tema judi­cial, i per extensió d’un dels drets fona­men­tals de la ciu­ta­da­nia: el de poder con­fiar que hi ha un àrbi­tre neu­tral a l’hora de diri­mir con­flic­tes hi hagi qui hagi a les parts en discòrdia. El cas Otegi demos­tra que no està garan­tida la cele­bració d’un judici just perquè la par­ci­a­li­tat d’una jut­gessa no es té en compte a l’hora de fer-la par­ti­ci­par en la vista oral. El cas Valtònyc demos­tra que con­dem­nar per ter­ro­risme per les lle­tres d’unes cançons no és homo­lo­ga­ble als paràmetres euro­peus de la lli­ber­tat d’expressió. I el cas de les hipo­te­ques demos­tra que hi ha poders més pode­ro­sos que el poder judi­cial i que són capaços de pro­vo­car un gir de 180 graus en sentències teòrica­ment fer­mes i per tant ina­pel·lables. Perquè impres­si­ona més el tomb que no pas la decisió defi­ni­tiva. Si el 16 d’octu­bre el Suprem ja hagués resolt a favor dels bancs, l’escàndol hau­ria estat menor. Però s’ha mos­trat públi­ca­ment que es pot pas­sar del blanc al negre, i del negre al banc, sense manies ni retards. I si no fos perquè tot s’ha resolt amb un comu­ni­cat amb olor de res­clo­sit, es podria dir fins i tot que aquest canvi de parer és pròxim a la por­no­gra­fia. Perquè mos­tra, a ulls de tot­hom, que hi ha quel­com cor­cat en una d’aques­tes potes d’un estat de dret. I és aquí on la fitxa de pre­sen­tació de Jut­ges i jut­ges­ses per la Democràcia pren encara més interès que el nom de l’enti­tat: “Un pro­jecte que defensa rabi­o­sa­ment la inde­pendència judi­cial, la moder­nit­zació de l’admi­nis­tració de justícia i l’asse­gu­ra­ment dels drets fona­men­tals de la ciu­ta­da­nia.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia