Terrorista i espanyol? No!

Després de set mesos de pre­pa­ra­tius, el 21 de desem­bre del 1978, en un poble del País Basc francès, un grup de vuit mili­tars espa­nyols feien escla­tar una bomba als bai­xos del Renault 5 de José Miguel Beñaran Ordeñana, més cone­gut pel nom de guerra: Argala. Aquest diri­gent d’ETA havia estat el màxim res­pon­sa­ble de l’atemp­tat que cinc anys abans havia posat fi a la vida de l’almi­rall Car­rero Blanco. Van tor­nar a Espa­nya, van reser­var en un res­tau­rant de Madrid i ho van cele­brar con­ve­ni­ent­ment. L’assas­si­nat va ser rei­vin­di­cat pel Batallón Vasco Español, una sigla més de la sopa de lle­tres ultra­dre­tana que va ensan­go­nar –amb almenys 66 morts– la vio­lentíssima Tran­sició espa­nyola. Ni aquest ni la majo­ria dels altres atemp­tats no van ser mai inves­ti­gats ni molt menys encara, con­si­de­rats ter­ro­risme.

Amb l’arri­bada del PSOE al poder, el GAL va suc­ceir els grups para­po­li­ci­als ante­ri­ors, amb un com­po­nent més alt de mer­ce­na­ris i molts diners dels fons reser­vats de l’Estat. Van fer una qua­ran­tena d’atemp­tats que van afe­gir 26 morts més a compte del ter­ro­risme d’estat. En aquest cas van ser con­dem­nats l’exmi­nis­tre Bar­ri­o­nu­evo i diver­sos alts càrrecs i coman­da­ments anti­ter­ro­ris­tes, indul­tats ràpida­ment. El Tri­bu­nal Suprem va san­ci­o­nar algu­nes acci­ons, però la sentència va negar el caràcter ter­ro­rista dels GAL.

A par­tir d’aquí, aquesta mena d’acci­ons van espa­iar-se, però no es van aca­bar. El 1993, un grup d’ultres van assas­si­nar el jove anti­fei­xista Gui­llem Agulló, al País Valencià. La majo­ria van ser absolts i l’autor mate­rial només va pas­sar qua­tre anys a la presó. Tam­poc no van ser con­si­de­rats ter­ro­ris­tes.

Amb tot aquest his­to­rial al dar­rere, l’ultra Manuel Muri­llo ha pogut acu­mu­lar un arse­nal a Ter­rassa sense que –un cop des­co­ber­tes les inten­ci­ons de matar Pedro Sánchez– ningú no l’hagi acu­sat de ter­ro­rista. Ni fis­cals, ni jut­ges, ni els ter­tu­li­ans de Madrid. Perquè, com sabem tots des de sem­pre, el ter­ro­risme, si és espa­nyo­lista, no és ter­ro­risme.