Talent, universitat i llengua catalana

El poble de Cata­lu­nya, a través del Par­la­ment, s'ha dotat d'unes lleis de política lingüística que, en el cas de les uni­ver­si­tats, fan referència a l'obli­gació que té el pro­fes­so­rat uni­ver­si­tari, lle­vat dels visi­tants i casos anàlegs, de conèixer sufi­ci­ent­ment la llen­gua pròpia de Cata­lu­nya, el català, i la llen­gua ofi­cial de l'estat, el cas­tellà. Les lleis esmen­ta­des reco­nei­xen el dret de l'alum­nat a emprar qual­se­vol de les dues llengües ofi­ci­als en les seves acti­vi­tats acadèmiques uni­ver­sitàries, és a dir, en adreçar-se al pro­fes­so­rat, fer un exa­men, fer recerca, pre­sen­tar un tre­ball, redac­tar i defen­sar una tesi doc­to­ral, etcètera. D'aquest fet, se'n desprèn de manera ben clara que el pro­fes­so­rat ha de conèixer les dues llengües perquè l'alum­nat no vegi con­cul­cats els seus drets. El pro­fes­so­rat, de la mateixa manera que en ser con­trac­tat acre­dita els seus conei­xe­ments de la matèria que ha d'impar­tir, haurà d'acre­di­tar la seva capa­ci­tació en les llengües de la docència.

L'espai d'aquest arti­cle no em per­met par­lar de totes les resistències que han ofert algu­nes uni­ver­si­tats (i que ofe­rei­xen encara) quan, mit­jançant un pro­jecte de decret, es plan­teja la regu­lació del conei­xe­ment lingüístic del pro­fes­so­rat. Aques­tes resistències es fona­men­ten en la pre­o­cu­pació dels res­pon­sa­bles uni­ver­si­ta­ris, que diuen que si s'exi­geix el conei­xe­ment del català els talents no vol­dran venir a exer­cir la docència a les uni­ver­si­tats cata­la­nes.

Vol dir això que el supo­sat talent és incom­pa­ti­ble amb saber català? Fran­ca­ment, aquesta afir­mació sem­pre m'ha sem­blat equívoca i, sobre­tot, malèvola. Algú es pot ima­gi­nar que un pro­fes­sor amb talent (?) pugui pro­fes­sar la docència, a Madrid per exem­ple, gau­dint d'un con­tracte inde­fi­nit, sense saber ni acre­di­tar els seus conei­xe­ments de cas­tellà? És difícil d'ima­gi­nar, oi?

Les uni­ver­si­tats, sobre­tot les públi­ques, estan sos­tin­gu­des amb fons públics, és a dir, les paguem entre tots els cata­lans i les cata­la­nes i ens cos­ten molts, molts diners... Per tant, han d'estar al ser­vei de la comu­ni­tat i li han de retre comp­tes. Què hem de dema­nar a les nos­tres uni­ver­si­tats? Que pre­pa­rin els nos­tres joves amb rigor, que ten­dei­xin a l'excel·lència, tant en la docència com en la recerca, i que es com­pro­me­tin, inequívoca­ment, amb la llen­gua i la cul­tura del país. Això sig­ni­fica que renun­ciem que els nos­tres uni­ver­si­ta­ris siguin com­pe­tents en altres llengües? De cap manera. En aca­bar els estu­dis, els joves hau­rien de poder par­lar i escriure com a mínim qua­tre llengües (i natu­ral­ment, els seus pro­fes­sors també), la qual cosa ara mateix sem­bla ciència-ficció i és una ver­go­nya. Volem uni­ver­si­ta­ris mul­ti­lingües, però tenim molt clar que el català, d'acord amb les lleis amb les quals ens hem dotat, ha de ser de manera majo­ritària la llen­gua vehi­cu­lar dels apre­nen­tat­ges, sobre­tot la dels graus.

La soci­e­tat cata­lana viu moments com­pli­cats, econòmics, soci­als i polítics. Es per­cep un cert can­sa­ment en la ciu­ta­da­nia, però no podem abai­xar la guàrdia. El català és una llen­gua d'abast mitjà. És una llen­gua per viure, per con­viure, apta per expres­sar-nos en tots els regis­tres, pre­pa­rada per ser el vehi­cle d'expressió dels conei­xe­ments científics i tècnics, però ha de con­viure amb llengües de gran abast com ara l'anglès i el cas­tellà en un món glo­ba­lit­zat, i és per tot això que ha de ser objecte d'una pro­tecció espe­cial, com a ele­ment fona­men­tal de la per­so­na­li­tat naci­o­nal de Cata­lu­nya i com a ins­tru­ment de comu­ni­cació, d'inte­gració i de cohesió social. Les uni­ver­si­tats no poden que­dar al marge de les polítiques lingüísti­ques del govern, i nosal­tres hem d'estar ama­tents i exi­gir que el català avanci en tots els àmbits, en l'àmbit uni­ver­si­tari també.

Pla­ta­forma per la Llen­gua està en plena cam­pa­nya, A la uni­ver­si­tat, en català; adhe­riu-vos-hi. La llen­gua cata­lana és el mitjà d'iden­ti­fi­cació, de cohesió i de referència de grup. Tre­ba­llem junts perquè ho pugui con­ti­nuar sent.