Espanyolisme antropòfag

“No vull que em retra­tin com un tio que odia Espa­nya”, suplica, llas­ti­mo­sa­ment, l’humo­rista català Dani Mateo des del seu compte de Twit­ter. En va. Mateo va pro­ta­go­nit­zar un esquetx –bas­tant blanc, per cert– on es mocava amb la ban­dera espa­nyola i, des d’aquell moment, ha rebut tota mena d’ame­na­ces, insults i calúmnies. A més, al pro­grama on tre­ba­lla li han cai­gut patro­ci­na­dors, una com­pa­nyia ha hagut d’ajor­nar l’estrena d’una obra de tea­tre on ell hi col·labora i, final­ment, un jut­jat de Madrid ha admès a tràmit una denúncia con­tra ell per ofen­ses o ultratge a símbols d’Espa­nya amb publi­ci­tat, cor­res­po­nent a l’arti­cle 543 del Codi Penal, a més –la cire­reta– d’un dels famo­sos delic­tes d’odi que estan empas­ti­fant Cata­lu­nya des de fa un parell d’anys. Dani Mateo té un bon pano­rama, fran­ca­ment.

Tot ple­gat des­criu per­fec­ta­ment quin és el nivell de lli­ber­tat d’expressió que tolera l’Estat espa­nyol. Si fa un temps la repressió es fona­men­tava en la defensa de la monar­quia, ara –amb Felip VI batent rècords d’impo­pu­la­ri­tat– les represàlies s’han reo­ri­en­tat en direcció a les fake news que carac­te­rit­zen el con­flicte polític que es viu a Cata­lu­nya. I com que Dani Mateo és català, n’hi ha hagut prou amb això per fer pos­si­ble obrir-li un cal­vari social i judi­cial de con­seqüències devas­ta­do­res com a mínim per a la seva car­rera pro­fes­si­o­nal.

Per l’esquetx s’han dis­cul­pat mil vega­des el mateix Mateo i fins i tot El Gran Wyo­ming, el pre­sen­ta­dor d’El Inter­me­dio. Però no ha ser­vit de res. El naci­o­na­lisme espa­nyol exi­geix un lin­xa­ment públic que cas­ti­gui amb un escar­ment defi­ni­tiu els que gosin riure’s de la sim­bo­lo­gia espa­nyo­lista. Recla­men el cap de Dani Mateo com en d’altres moments han exi­git els de Toni Albà, Joan Laporta o Josep-Lluís Carod-Rovira. El naci­o­na­lisme espa­nyol és antropòfag i no s’atura fins que té el cap d’algú cla­vat en una llança. “No vull que em retra­tin com un tio que odia Espa­nya”, insis­teix el pobre Mateo men­tre Espa­nya, impla­ca­ble, l’odia a ell amb la força que donen segles de domini. Pobre Dani Mateo, pen­sava que era pos­si­ble fer humor a Madrid.