A les fosques

Cap a les nou del ves­pre del dilluns 19 ens vam que­dar sense llum. Sem­blava una cai­guda pun­tual, però els veïns i els car­rers també esta­ven a les fos­ques. Per un xat del barri vam saber que era el sec­tor a l’entorn de la pujada de la Bar­rufa. Havia petat un trans­for­ma­dor, deien. Vaig tru­car al 112, a veure què en sabien, i la res­posta va ser cor­recta però indi­fe­rent, com si la cosa no tingués a veure amb ells. Truco al 092. Aquí l’inter­lo­cu­tor es va mos­trar indi­fe­rent i, a més, poc agra­da­ble, com si el fet que una part del barri de Montjuïc estigués a les fos­ques no fora un pro­blema que incumbís a la Poli­cia Muni­ci­pal. No era cap emergència, però feia una hora que estàvem sense llum i no sabíem res. Estem tan mal pre­pa­rats per a l’impre­vist que la claror d’una llan­terna no era sufi­ci­ent per veure el número d’ava­ries del rebut d’Endesa, i vaig tru­car al d’atenció al cli­ent, i, després de pas­se­jar-me una bona estona –que si em gra­va­ven, que si la pro­tecció de dades, que si en català o en cas­tellà, etc.–, vaig tro­bar inter­lo­cu­tor, que se’m va treure de sobre dient que abaixés i apugés els inter­rup­tors. Vaig dei­xar-ho córrer per encen­dre un bon foc i cap al nou dia. Al llit pen­sava en la gent que va tapar llars de foc i que con­fia en el sub­mi­nis­tra­ment de gas i llum i té fogons elèctrics... A les cinc de la mati­nada encara no havia tor­nat. A les vuit vaig posar-me nerviós, feia més d’onze hores que no teníem elec­tri­ci­tat. En mirar el rebut d’Endesa vaig veure que el número d’ava­ries era un altre. Vaig pas­sar tots els empre­nya­dors tràmits pre­vis i vaig poder par­lar amb un ope­ra­dor, i en català! L’ale­gria a casa del pobre dura poc. Va dir que no li cons­tava cap ava­ria i que ja par­la­ria amb un tècnic perquè s’ho vingués a mirar. “Escolti’m, que fa dotze hores que estem sense llum!” Com si sentís ploure. Em va donar un número de referència i si no tenia nove­tats al cap de 90 minuts hi havia de tor­nar a tru­car. Vaig deci­dir anar a escam­par la boira, i vaig veure cases ocu­pa­des, ben noves, amb els llums de fora oberts les 24 hores com cada dia. Quan vaig tor­nar, s’havia fet la llum. Tot això és poca cosa davant el pro­blema que fa dies que s’està denun­ci­ant a Girona, que unes 500 famílies de la Font de la Pólvora patei­xen talls a diari perquè Endesa hi assaja un pla con­tra el frau elèctric. Sí, allà com aquí hi poden viure per­so­nes que roben la llum, però per cas­ti­gar un infrac­tor cal cas­ti­gar tota una comu­ni­tat? Dilluns pas­sat vam tor­nar a que­dar a les fos­ques.