Borrell, fem i serradures

Josep Bor­rell esgri­meix arreu una impos­tada supe­ri­o­ri­tat intel·lec­tual. Però la dar­rera apor­tació del petu­lant minis­tre d’Afers Exte­ri­ors en la història del pen­sa­ment és la xenòfoba afir­mació que els EUA l’únic que van fer va ser “matar qua­tre indis”. No sabrem mai si aquesta és una decla­ració fortuïta o des­ti­nada a tapar l’escàndol de la multa per tràfic d’infor­mació pri­vi­le­gi­ada en el cas d’Aben­goa. Però en països amb més sen­tit de la decència democràtica que l’Estat espa­nyol un per­so­natge com Bor­rell no només esta­ria dimi­tit sinó que resi­di­ria a la presó. Bor­rell, això sí, és un bon amic dels seus amics. I els ter­ro­ris­tes Bar­ri­o­nu­evo i Vera ho eren. Per això els va defen­sar afer­ris­sa­da­ment mal­grat ser con­dem­nats pels GAL. També era bon amic seu el cor­rupte ins­pec­tor d’Hisenda Josep Maria Huguet, a qui Bor­rell, com a secre­tari d’estat d’Hisenda, entre esquiada i esquiada, va col·locar en un coman­da­ment de l’Agència Tri­butària que li per­me­tia extor­quir i rebre sucu­lents sub­orns. Amb aquest currículum de des­propòsits sona més hipòcrita que mai que els este­tes de la política car­re­guin con­tra Rufián per plan­tar cara i dir “indigne” al minis­tre. Dei­xant de banda que, com que va d’espa­vi­lat per la vida, Bor­rell fins i tot s’atre­veix a fabri­car notícies fal­ses en directe i en seu par­la­mentària inven­tant-se esco­pi­na­des. Però és que el minis­tre és el que podríem ano­me­nar un croat de la fe hispànica. Si no existís el rei Felip VI pro­ba­ble­ment seria el líder de la cro­ada per la sacro­santa uni­tat d’Espa­nya con­tra els infi­dels inde­pen­den­tis­tes que cal exter­mi­nar. Pot­ser com als indis ame­ri­cans que menys­prea. Per això, perquè és un croat d’Espa­nya, ni Pedro Sánchez el farà dimi­tir ni rebrà les crítiques de les dre­tes ultra­na­ci­o­na­lis­tes espa­nyo­les. Però ni la roji­gualda tapa ja qui escampa la veri­ta­ble ser­ra­dura i fem en la política espa­nyola. I no es diu Rufián pre­ci­sa­ment.