Al feixisme se’l combat

“Amb el fei­xisme no s’hi dis­cu­teix, se’l com­bat.” És una asse­ve­ració que dar­re­ra­ment res­sona arreu. L’extrema dreta està entrant amb força a Europa, i ja truca a la porta de casa nos­tra. No és un feno­men nou, sinó que fa una bona colla d’anys que s’albira. La loco­mo­tora del fei­xisme ha pre­mut l’acce­le­ra­dor impul­sada per par­tits total­ment irres­pon­sa­bles i líders polítics incen­di­a­ris que cele­bren la violència i ali­men­ten el con­flicte. A hores d’ara molts ja es deuen haver ado­nat que no ens vam tor­nar bojos quan advertíem fins a la saci­e­tat que no era només un con­flicte entre cata­la­nis­tes i espa­nyo­lis­tes, sinó de drets fona­men­tals. Quan una soci­e­tat dedica recur­sos públics econòmics i humans a pro­te­gir els que atien el foc, és que alguna cosa falla.