Quan s’arriba tard

El males­tar social ja exis­tia a França quan Macron va ser esco­llit pre­si­dent el maig del 2017. La jove pro­mesa va asse­gu­rar aquell dia que ente­nia el des­con­ten­ta­ment dels mili­ons de fran­ce­sos que havien votat la ultra­dreta de Marine Le Pen. Però el cert és que no va enten­dre res. Ha gover­nat sense tre­pit­jar el car­rer, sense escol­tar la gent i en les últi­mes set­ma­nes no ha sabut ni veure el sig­ni­fi­cat i l’enver­ga­dura de les pro­tes­tes que han sac­se­jat França. Dilluns per pri­mera vegada va dema­nar perdó, però les seves mesu­res arri­ben tard i s’ha de veure si els 100 euros d’aug­ment del salari mínim seran sufi­ci­ents per res­ta­blir la con­fiança del poble que en una mica més d’un any i mig ha dei­xat de con­fiar en el seu pre­si­dent.