Llums de Nadal

De petit em duien a veure els llums de Nadal de Bar­ce­lona. Com que al meu poble no n’hi havia, l’expe­dició s’impo­sava. L’altre dia vaig pas­sar pels car­rers cèntrics de la capi­tal, i l’ànima em va caure als peus, expressió que, trac­tant-se de dies de con­tin­gut espi­ri­tual, trobo que és oli en un llum. Les il·lumi­na­ci­ons de les Ram­bles, el pas­seig de Gràcia o la Gran Via em van entris­tir, per no dir que em van depri­mir. A la Dia­go­nal, aquest any les han supri­mi­des. Per fer aquesta con­tem­plació no cal que em mogui del poble, on també abun­den les il·lumi­na­ci­ons que tant ser­vei­xen per Nadal com per una revet­lla i tenen la curi­osa facul­tat de no fer llum. Els llums bar­ce­lo­nins de quan era petit enllu­er­na­ven. Pot­ser els tinc exa­ge­rats però diria que enllu­er­na­ven. També res­pec­ta­ven la ico­no­gra­fia d’aquests dies: un nai­xe­ment, una mare­de­deu, un sant Josep... I molts “Bon Nadal”. “Bon Nadal” va ser la pri­mera expressió escrita en català per­mesa públi­ca­ment, a con­dició que a l’altre cap de car­rer digués “Feli­ces Navi­da­des”. El “Bon Nadal” i la seva tra­ducció han des­a­pa­re­gut en favor del “Bones fes­tes”. Si dius “Bones fes­tes” és lògic i nor­mal que els llums que les cele­bren ser­vei­xin per Nadal i per una festa major. No fan llum. La regla­men­tació eco­lo­gista i estal­vi­a­dora ha acon­se­guit un pro­digi que trobo que no valo­rem prou. Un dia des­co­bri­ran que si els man­te­nen apa­gats l’estalvi és supe­rior. Un altre, que no cal pen­jar-los. Vindrà gent de Lon­dres, de Berlín, de París, a mera­ve­llar-se’n.

Fa uns quants anys que es detecta la tendència. Ens acos­tu­men a la fos­cor a poc a poc, com es fa amb els que bai­xen a la mina. Alguns diuen que l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, com tants ajun­ta­ments del país, és refrac­tari a les fes­tes de Nadal pel seu caràcter religiós. Religiós? Em pen­sava que era una festa comer­cial. És que també estan en con­tra del con­su­misme. Lla­vors, per quin motiu donen tants per­mi­sos d’ober­tura de comerços? Pot­ser perquè les boti­gues pro­jec­ten a l’exte­rior la llum que els ajun­ta­ments esca­ti­men, també amb els fanals. Se les pen­sen totes. Com que els diu­men­ges posen en evidència que els car­rers són fos­cos cada cop hi ha més diu­men­ges amb permís perquè les boti­gues obrin.

Jordi Basté, que és un entu­si­asta de Nadal, l’altre dia publi­cava a La Van­guar­dia un arti­cle on sol·lici­tava llum, més llum. En Basté pot­ser no se n’adona però el seu èxit a la ràdio té aquí l’ori­gen. A Basté, tot l’il·lusi­ona, el sorprèn, el mera­ve­lla, l’encu­ri­o­seix i el fa àngel de l’anun­ci­ata. El peri­o­disme, o és il·lumi­nat per aques­tes con­di­ci­ons, o no és peri­o­disme. El peri­o­disme, només? Tot. També gover­nar una ciu­tat. “Llum, més llum”, últim sos­pir de Goethe, és una expressió raci­o­nal, no reli­gi­osa, del Segle de les Llums.