Josep Carner-Ribalta

George Car­ner, diplomàtic que fou dels Estats Units, fill de Josep Car­ner-Ribalta, fa memòria del seu pare i en tes­ti­mo­nia l’actiu cata­la­nisme mili­tant, en una breu bio­gra­fia que és la més directa apro­xi­mació a una figura exem­plar: Josep Car­ner-Ribalta, llui­ta­dor per una Cata­lu­nya inde­pen­dent (Pagès ed. 2016). La cons­tant acti­vi­tat del per­so­natge, fins a la mort als 90 anys, tingué un únic eix, el patriòtic, entorn del qual girava la seva existència.

Josep Car­ner-Ribalta neix a Bala­guer el 1898, any de la des­feta colo­nial espa­nyola. De ben jove col·labora en revis­tes locals de signe cata­la­nista; sem­pre alternà l’acció política amb la vocació d’escrip­tor. Quan el 1919 fa el ser­vei mili­tar a la Bar­ce­lona sac­se­jada per la sag­nia de la guerra del Mar­roc i el volcà social, coneix acti­vis­tes de signe inde­pen­den­tista, i des d’aquell moment queda fas­ci­nat per la figura de Fran­cesc Macià. Es pro­du­eix lla­vors el seu pri­mer exili, a Lon­dres; Car­ner-Ribalta serà un exi­liat quasi per­petu. No torna perquè des de 1923 governa el Direc­tori de Primo de Rivera. De Lon­dres pas­sarà a París, on entra en el cer­cle direc­tiu d’Estat Català i esdevé pro­per a Fran­cesc Macià. Esta­bleix una íntima amis­tat amb Ven­tura Gas­sol. Amb Macià anirà a Mos­cou el l925 a cer­car deba­des ajut per a la causa cata­lana, que prendrà pro­ta­go­nisme en ocasió de l’aven­tura cone­guda com els fets de Prats de Molló. Superat el judici que els fa la justícia fran­cesa, el 1927, exe­cuta el man­dat de pre­pa­rar a l’Havana l’Assem­blea Cons­ti­tu­ent Cata­lana; també dis­se­nya el Par­tit Sepa­ra­tista Revo­lu­ci­o­nari de Cata­lu­nya. Tot això són pro­jec­tes per la inde­pendència.

Abans d’això, Macià i Gas­sol havien cer­cat ajuts a països de Sud-amèrica; Car­ner passa a Nova York, on els pre­para la visita als Estats Units; aquests seran la segona pàtria de Car­ner-Ribalta a par­tir de la seva entrada a la dele­gació nova­ior­quesa de la Para­mount com a publi­cista, dia­lo­guista i guio­nista de les ver­si­ons dels seus films per al públic lla­ti­no­a­me­ricà. Aquest període va de 1928 a 1931.

Amb la República Macià i els seus tor­nen a Cata­lu­nya i Car­ner-Ribalta tre­ba­llarà a la Con­se­lle­ria de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, com a secre­tari de Gas­sol: és ales­ho­res que pot publi­car les obres que tenia escri­tes. Al mateix temps es crea el Comitè del Cinema, des d’on Car­ner, asses­sor, pro­jecta crear una escola de cinema i uns estu­dis cine­ma­togràfics. Aviat el posa­ran al davant del Ser­vei de Cine­ma­to­gra­fia de la Gene­ra­li­tat. Les idees de Car­ner coin­ci­dien amb el des­ple­ga­ment del cinema soviètic que ell veu­ria a Mos­cou, el 1936, quan els films soviètics comp­ta­ven amb l’existència paral·lela de l’escola cor­res­po­nent; de fet Car­ner-Ribalta somi­ava un Hollywood català. Com a mem­bre de la Gene­ra­li­tat viu al Palau els fets del 6 d’octu­bre de 1934, i anirà uns mesos a la presó.

Car­ner es casa el 1936,escla­tada ja la guerra, i el 1937 tre­ba­lla un temps a França. Per aques­tes dates escriu Anec­do­tari d’una revo­lució. Car­ner, final­ment, el 1938 passa a Mèxic, on tre­ba­lla en l’orga­nit­zació d’espec­ta­cles. D’allí a Nova York, el l940, com a publi­cista de la Fox: mai no es des­vin­cula del cinema. Enllaça amb els exi­li­ats cata­lans de la dar­rera hora. Del 1941 al 1944 és mem­bre del Con­sell Naci­o­nal de Cata­lu­nya als EUA, i publica la revista Free Cata­lo­nia.

L’aca­ba­ment de la II Guerra Mun­dial porta el des­encís de veure que els ali­ats man­te­nen el règim de Franco a Espa­nya: és ales­ho­res que redacta l’“Apel·lació de Cata­lu­nya a la nova Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des”, un docu­ment lúcid i un clam per la lli­ber­tat. Per a la Twen­ti­eth Cen­tury Fox es tras­llada a Califòrnia, on resi­dirà, serà direc­tor de tra­duc­tors per a la Ber­litz de Hollywood entre 1955 i 1960; més tard, un càrrec sem­blant però a l’Escola Espe­cial de Guer­ri­lla a Caro­lina del Nord; entre el 1965 i 1968, direc­tor de tra­duc­ci­ons a l’escola Ber­litz de Was­hing­ton.

Jubi­lat el 1968 a Simi Valley, Califòrnia, escriu i pinta incan­sa­ble­ment fins a la seva mort, el 1988. Ens ha dei­xat vora cin­quanta obres literàries. Recent­ment la Pae­ria de Bala­guer ha fixat una placa davant la casa natal de Josep Car­ner-Ribalta, patri­ota, home de fe, d’una sola peça; sim­ple­ment, com dema­nava Jaume Vicens Vives, un català.