Càpsules de menjar

L’edi­to­rial Libro­oks està espe­ci­a­lit­zada en lli­bres rela­ci­o­nats amb la cuina. Ha publi­cat, entre d’altres, el volum canònic sobre El Celler de Can Roca, una peça fantàstica que no sola­ment és un com­pendi dels plats que han con­for­mat la culinària d’un dels millors res­tau­rants del món, sinó que invita el lec­tor a endin­sar-se en la seva filo­so­fia, la seva història, la manera de ser i de tre­ba­llar dels tres ger­mans. Libro­oks també ha publi­cat lli­bres sobre els gani­vets, sobre la pasta o sobre les espècies i, recent­ment, un home­natge dels ger­mans Roca a la gas­tro­no­mia esco­cesa. Un dels últims pro­duc­tes de la casa és una delícia que es titula His­to­ria del comer, una reco­pi­lació con­cen­trada de l’evo­lució de les men­ges, dels pro­duc­tes, de les tra­di­ci­ons, a par­tir de la visió dinàmica d’un estudi de dis­seny que es diu Papila. Hi veiem, en for­mat d’ico­nes que resu­mei­xen els segles a par­tir d’una esti­lit­zació del relat, des del nai­xe­ment del foc fins a l’arri­bada de la cuina tec­no­e­mo­ci­o­nal i mole­cu­lar. Des dels pri­mers ali­ments que es recol·lec­ten, es plan­ten o es cacen i es couen, fins a la invenció del pa o la salaó. Hi tro­bem, els menys ini­ci­ats, anècdo­tes o històries curi­o­ses, com ara el des­co­bri­ment del sushi o la ins­tal·lació del pri­mer cafè, a Cons­tan­ti­no­ble, o l’apa­rició del foie a par­tir de l’obser­vació egípcia de les oques. El cacau, la tomata, la mel que ajuda a la fer­ti­li­tat entre els romans, la pri­mera galeta o la idea del sand­vitx, la implan­tació dels res­tau­rants després de la Revo­lució Fran­cesa, l’altra revo­lució (la de la Nou­ve­lle Cui­sine), o la irrupció del quètxup. Noms pro­pis capi­tals o epi­so­dis atza­ro­sos que han fet evo­lu­ci­o­nar (de la neces­si­tat a l’art) l’ali­men­tació dels humans. Des de l’apro­fi­ta­ment de la natura a la sofis­ti­cació de la cuina, amb l’arri­bada d’una època incerta on encara no sabem si en el futur men­ja­rem com ara. Trobo que a l’edat mit­jana hi ha man­can­ces que s’hau­rien de cor­re­gir (com ara no citar el Sent Soví o el Lli­bre de Coch o l’Eixi­me­nis), però el con­junt és prou nota­ble. I dis­tret. Càpsu­les que fan venir gana.