El rei, retratat

El Congrés dels Dipu­tats ha encar­re­gat (amb els vots del PP, PSOE i Ciu­da­da­nos: tot en ordre) un retrat de Felip VI al pin­tor andalús Hernán Cortés que (ens) cos­tarà 88.000 euros. Ja l’ha repre­sen­tat ante­ri­or­ment, aquest artista amb nom de con­quis­ta­dor, al rei dels espa­nyols, i a molts polítics (Aznar, González, Rato, Aguirre...) i riquíssims empre­sa­ris que com els nota­bles de temps pas­sats es pen­sen que l’art els aju­darà a trans­cen­dir. La major part d’ells trans­cen­di­ran, oh i tant!, però no pre­ci­sa­ment amb la imatge ama­ble i entra­nya­ble que evo­quen aquests anacrònics retrats ofi­ci­als que (ens) cos­ten un dine­ral. La història és la que és i no cal ara i aquí des­co­brir la sopa d’all: l’art sem­pre s’ha asso­ciat amb el poder i, encara més, el poder amb l’art. I d’aquesta aliança en va sor­tir, per exem­ple, tot un geni Velázquez que va can­viar el curs de la pin­tura. Era el millor del seu temps, i a la cort va anar. Felip VI no ha here­tat el bon gust dels seus avant­pas­sats per esco­llir el seu pin­tor de cam­bra, tot sigui dit. Però això, més enllà de dei­xar-lo ben retra­tat, és el de menys. Amb els 88.000 euros del seu qua­dre, es podria mun­tar la pro­gra­mació d’un o fins i tot dos cen­tres d’art; es podrien donar unes quan­tes beques a joves cre­a­dors; o es podrien res­tau­rar anti­gues gale­ries de pre­e­mi­nents que no fan res més que acu­mu­lar pols. És clar que el con­cepte monar­quia és incom­pa­ti­ble amb la demo­cra­tit­zació de l’art. I d’això en diem segle XXI.