Opinió

Keep calm

Elefants blancs

Regalar un elefant blanc a Siam era el camí més fàcil del rei de quedar com un senyor i assegurar-se la desgràcia del seu potencial enemic

Immer­sos en la tem­po­rada dels regals ens venen dub­tes sobre la natu­ra­lesa real d’aquest acte. La millor versió és la d’enten­dre que, sigui quin sigui el regal, hau­ria de con­te­nir un recor­da­tori essen­cial: només tenim el que donem. L’acte de donar és l’acta nota­rial de la pro­pi­e­tat. La pro­pi­e­tat que no aspira a ser donada es mar­ceix en l’ànim del pro­pi­e­tari per més que n’obtin­gui una sen­sació momentània d’èxit per­so­nal. Pobres pro­pi­e­ta­ris. Dei­xem-nos, però, d’afir­ma­ci­ons solem­nes i de mora­li­tats perquè hi ha regals que, a vega­des, com més valu­o­sos més enve­ri­nats. Penso en els monar­ques dels vells reial­mes de Siam i Birmània (ara Tailàndia i Myan­mar) que tenien els rars ele­fants blancs, albins com el nos­tre Flo­quet de Neu, com a emble­mes del poder reial i figu­res vene­ra­des. Eren els Elep­has maxi­mus, uns ani­mals tan valo­rats com deli­cats que gene­ra­ven enor­mes des­pe­ses de man­te­ni­ment. I aquí hi havia la cosa: quan algun mem­bre de la cort reial queia en desgràcia, el rei de Siam li feia el regal més pre­uat, un ele­fant blanc. Era el camí més fàcil per a l’astut monarca de que­dar com un senyor... i asse­gu­rar-se la desgràcia del seu poten­cial ene­mic. El regal dei­xava el bene­fi­ci­ari total­ment arruïnat per les des­pe­ses que com­por­tava. Amb el temps, en llen­gua anglesa, l’expressió “ele­fant blanc” ha aga­fat el sen­tit metafòric d’un regal inútil que suposa una càrrega fei­xuga per a qui el rep. La referència a aquest ani­mal en el títol d’un dels relats breus més famo­sos de Hemingway –Turons com ele­fants blancs– és una clau inter­pre­ta­tiva del conte. Hemingway deia que la dig­ni­tat i l’elegància del movi­ment amb què es des­plaça un ice­berg són degu­des al pes de les tres quin­tes parts que arros­sega ama­ga­des. Per enten­dre els con­tes de l’ame­ricà s’ha d’ende­vi­nar què hi ha sota la superfície de l’escrip­tura i pis­tes com la de l’ele­fant blanc són deci­si­ves. En fi, si havien pen­sat a rega­lar-me un ele­fant blanc aques­tes fes­tes, no m’ho facin. Em con­for­maré amb un ele­fant nor­mal i cor­rent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia