Opinió

Keep calm

Progrés

El llop no acaba de venir mai i vivim, malgrat tot, convençuts que el progrés és imparable i que es pot estirar més el braç que la màniga

Els humans des­a­pa­rei­xe­ran a menys que canviïn la seva manera de viure. Molts avui com­par­tei­xen aquesta idea i s’han ins­tal·lat en una mena de malen­co­nia social que assu­meix que el món va cada vegada pit­jor. El pro­blema és que la pri­mera frase d’aquest arti­cle és una afir­mació escrita per Jean-Jac­ques Rous­seau... al segle divuit. Aquell devot de la natu­ra­lesa ja la veia en perill fa dos-cents cin­quanta anys. Per Rous­seau els avenços del conei­xe­ment no eren cap garan­tia per pre­ser­var la bon­dat natu­ral de l’home. Més aviat el per­ver­tien. La cosa, doncs, ve de lluny. Acos­tu­mats a pre­dic­ci­ons d’aquest tipus, la huma­ni­tat ha anat posant pell morta als pro­fe­tes de cala­mi­tats. El llop no acaba de venir mai i vivim, mal­grat tot, con­vençuts que el progrés és impa­ra­ble i que es pot esti­rar més el braç que la màniga in sae­cula sae­cu­lo­rum. El progrés es vist avui no pas com un bé fràgil i pre­cari sinó com una bene­dicció sense fi, un mannà rega­lat que baixa del cel. La ine­vi­ta­bi­li­tat del progrés és el credo fun­da­ci­o­nal de la soci­e­tat ame­ri­cana, l’ànima del somni ame­ricà, però vist des d’un racó de Llo­friu, el nos­tre Josep Pla, ja fa unes dècades, en feia una lec­tura més pon­de­rada que segueix per­fec­ta­ment vigent. Seria absurd no donar-li la paraula i que s’agafi tot el que queda d’aquesta columna: “En el curs de la vida que hem vis­cut hi ha hagut alguns pro­gres­sos. En citaré alguns: la llum elèctrica, l’escal­fa­ment de les habi­ta­ci­ons i la lluita con­tra el fred, el water-clo­set, el motor d’explosió, la cirur­gia –la medi­cina molt poc–, les comu­ni­ca­ci­ons ràpides, les vacan­ces amb els banys de mar i la neu de les mun­ta­nyes, (…) Ara, el progrés, el progrés moral, històric, raci­o­nalístic, el progrés polític, jo no l’he vist mai enlloc en el curs de la meva vida. Més aviat he vist una into­lerància, una incom­prensió, un retorn a la bes­ti­a­li­tat pura i sim­ple. La meva posició sobre aquest aspecte de les coses està con­tin­guda en el paràgraf ante­rior. No crec que hagi de dir res més.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia