Joaquim Franch

Eumo edi­to­rial incor­pora en la col·lecció Tex­tos Pedagògics el lli­bre El lleure com a pro­jecte, amb què Joa­quim Franch va gua­nyar l’any 1985 el premi Artur Mar­to­rell. Ha tin­gut cura d’aquesta edició el pro­fes­sor Jaume Tri­lla; la nove­tat és la incor­po­ració d’un dar­rer capítol, inèdit fins ara, “Ecos més llu­nyans”, que Franch havia escrit com una actu­a­lit­zació i balanç del tre­ball pre­miat. Tri­lla al seu “Estudi Intro­duc­tori” té cura de con­tex­tu­a­lit­zar l’obra de Joa­quim Franch (Bar­ce­lona, 1944-Celrà, 1987), en fa una apro­xi­mació biogràfica cro­nològica i inclou en la bibli­o­gra­fia les publi­ca­ci­ons de Franch i la bibli­o­gra­fia sobre Franch. Insis­teix en l’actu­a­li­tat i vigència i explora el sen­tit de l’anti­ci­pació de l’obra de Franch.

Els res­pon­sa­bles de l’edi­to­rial insis­tei­xen en aquests valors actu­als i no dub­ten a cata­lo­gar Franch com un “clàssic de la peda­go­gia cata­lana con­tem­porània”. La dimensió de la seva acció com a edu­ca­dor en el lleure es va des­ple­gar a Bar­ce­lona i Girona i en diver­sos camps: l’escol­tisme, els pro­jec­tes pedagògics de les esco­les de mes­tres i la dimensió pràctica de l’acció muni­ci­pal en aquests temes.

A través del seu tre­ball va explo­rar i des­co­brir una nova dimensió natu­ral i ecològica de la rea­li­tat. I va tra­duir aquesta pulsió ambi­en­ta­lista en un acti­visme incan­sa­ble inno­vant en el camp dels recur­sos edu­ca­tius, amb publi­ca­ci­ons sovin­te­ja­des de les seves refle­xi­ons, i amb l’expe­ri­men­tació en directe en camps de tre­ball en espais natu­rals, com el dels Aigua­molls de l’Empordà de 1983, que és la base d’aquest lli­bre. La peda­go­gia del grup i del pro­jecte van ser la base de la seva reflexió i la seva acció.

Joa­quim Franch va inte­grar indis­so­ci­a­ble­ment la dimensió utòpica i pragmàtica de la urgent i necessària trans­for­mació de la rea­li­tat.