L’empatia de l’escriptor

L’escrip­tor peruà Mario Var­gas Llosa ha dei­xat el PEN Inter­na­ti­o­nal, una vete­rana asso­ci­ació d’escrip­tors d’àmbit mun­dial que defensa la lli­ber­tat d’expressió. El motiu és un comu­ni­cat de l’enti­tat que exi­geix l’excar­ce­ració imme­di­ata dels líders de les enti­tats soci­als inde­pen­den­tis­tes, Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart. Aquest últim, per cert, soci del PEN Català. Var­gas Llosa era fins ara pre­si­dent emèrit del PEN Inter­na­ti­o­nal i no li ha agra­dat gens que vuit escrip­tors de pri­mer ordre i quinze cen­tres del PEN d’arreu del món hagin sig­nat un mani­fest recla­mant la fi de la repressió con­tra l’inde­pen­den­tisme. Segons va expli­car ahir El Mundo, Var­gas Llosa va adreçar una carta al pre­si­dent de l’asso­ci­ació renyant-lo per haver donat suport a uns pre­sos que “no ho són per allò que cre­uen i defen­sen, sinó per haver estat part activa d’un intent de cop d’estat con­tra la Cons­ti­tució i la democràcia espa­nyo­les”. Quan la cosa va d’escrip­tors, mai no se sap quins són els límits de la ficció i de la rea­li­tat.

A més d’escrip­tor, Var­gas Llosa és un patri­ota peruà que es va arri­bar a pre­sen­tar per pre­si­dir el seu país, un país sor­git, de fet, per un seguit de cops d’estat reals i d’insur­rec­ci­ons arma­des con­tra la Cons­ti­tució espa­nyola de Cadis de 1812. La coherència històrica l’obli­ga­ria a rene­gar d’aque­lla inde­pendència il·legal i a trac­tar els seus herois com a delinqüents. La cons­ti­tució con­tra la qual es van alçar tumultuària­ment i amb violència els com­pa­tri­o­tes de Var­gas Llosa és la fun­da­dora del naci­o­na­lisme espa­nyol, ido­la­trada pels seus col·legues de tertúlies i de mani­fes­ta­ci­ons uni­o­nis­tes a Espa­nya perquè per pri­mer cop orde­nava, uni­for­mava i pin­tava de moder­ni­tat pseu­do­de­mocràtica el domini cul­tu­ral i polític d’un ter­ri­tori sobre els altres i el con­trol d’un esta­ment fun­ci­o­na­rial i cor­tesà sobre tota la maquinària del poder.

Els peru­ans i la resta de pobles ame­ri­cans van apro­fi­tar un moment de feblesa de l’Estat espa­nyol per tocar el dos. Com anys enrere ja havien fet els por­tu­gue­sos. Fran­cisco Moita, con­vi­dat estel·lar al fes­ti­val Tiana Negra aquest cap de set­mana, ho va agrair al públic que l’escol­tava: “Gràcies a la revolta dels cata­lans el 1640, nosal­tres avui som inde­pen­dents i jo parlo i escric en por­tuguès.” “La nos­tra ale­gria prové del vos­tre pati­ment”, va dir. Se li agra­eix l’empa­tia, que al cap i a la fi és l’eina bàsica dels escrip­tors.