Acusem l’Estat

Ho vam veure a la con­ferència d’Oriol Jun­que­ras dimarts, ho hem notat en les decla­ra­ci­ons i mis­sat­ges a xar­xes de tots els pre­sos polítics, ho hem vist a la cam­pa­nya d’Òmnium Cul­tu­ral: l’acti­tud dels qui seu­ran al banc dels acu­sats del Tri­bu­nal Suprem el dia 12 de febrer no és en abso­lut la que s’espe­ra­ven aquells qui els van acu­sar, i la que pre­te­nien aquells qui els van empre­so­nar.

No ani­ran a Madrid a defen­sar-se de res, no hi ani­ran a dema­nar perdó ni a renun­ciar a les seves con­vic­ci­ons per rebai­xar un gra­pat de dies una con­demna que ja tot­hom dona per segura. Sinó que hi ani­ran a dir dues coses molt impor­tants: que tot el que van fer ho tor­na­rien a fer perquè és legítim en una democràcia, i que qui s’ha d’acu­sar és l’Estat per tre­pit­jar drets humans tan fona­men­tals com el dret a la dis­sidència política, el dret de mani­fes­tació o el dret a la lli­ber­tat.

Aquesta acti­tud dels pre­sos és la que posa en escac l’Estat: no hi ha res més incòmode per a un Estat pre­te­sa­ment democràtic que tenir pre­sos polítics que assu­mei­xen la seva con­dició de pre­sos polítics i la poten­cien per acon­se­guir solu­ci­ons polítiques. Cui­xart, Sánchez, For­ca­dell, Bassa, Jun­que­ras, Rull, Turull, Forn i Romeva saben que el Suprem serà un espai magnífic per expres­sar les seves idees, que allò que diguin serà emès en directe per tele­visió i seguit in situ per més de tres-cents peri­o­dis­tes acre­di­tats, dels quals cin­quanta són cor­res­pon­sals d’arreu del món.

Els qui els acu­sen volien humi­liar-los, fer-los pene­dir del que hem fet, fer-los renun­ciar al que pen­sen, i en rea­li­tat han acon­se­guit just el con­trari. Gràcies a l’acti­tud dels pre­sos, el judici ser­virà perquè ells que­din retra­tats, per tor­nar a recor­dar al món els cops de porra de l’1 d’octu­bre i rei­vin­di­car el dret a l’auto­de­ter­mi­nació. Ho faran mirant als jut­ges però sobre­tot mirant a les càmeres, i això l’Estat no ho salva tan­cant la porta als obser­va­dors inter­na­ci­o­nals ni fent un vídeo d’España Glo­bal venent una democràcia idíl·lica que, a par­tir del dia 12, es veurà que no exis­teix.