Tribuna
Homenatge a un exiliat cultural
El dia 13 de gener va morir el professor Miquel Civil en un hospital de Chicago a l’edat de 92 anys. La seva defunció va passar pràcticament desapercebuda a casa nostra, sense tenir en compte un reduït cercle d’amants de l’antiguitat de Mesopotàmia, fins que el Washington Post en va publicar un extens obituari, que gosaria qualificar com a just laudatori, dedicat a un dels més grans erudits de la segona meitat del segle XX. Va dedicar tota la seva vida a la llengua dels sumeris, considerada la primera llengua escrita de la humanitat. Els sumeris escrivien sobre tauletes d’argila, per mitjà del sistema d’escriptura cuneïforme, als oasis de Mesopotàmia, al sud de l’actual Iraq.
Malgrat que el professor Civil va passar gairebé tota la seva vida acadèmica, més de seixanta anys, allunyat de la terra que el va veure néixer, els primers trenta anys de la seva vida van transcórrer a Catalunya i van deixar una empremta inesborrable en ell, com els seus tan estimats signes cuneïformes al fang humit. Gran part del relat biogràfic que segueix està basat en una conversa amb el professor Lluís Feliu de la Universitat de Barcelona, deixeble directe del professor Civil i que ha donat continuïtat a la llavor sembrada pel professor Civil a la nostra universitat, en desenvolupar la recerca i la docència de la llengua sumèria a la nostra universitat, que com podem imaginar no és una tasca fàcil.
Fill de Sabadell, Miquel Civil va rebre bona part de la seva educació primària al monestir de Montserrat fins que va començar la Guerra Civil. Després de la guerra, es va tornar a incorporar al monestir primer com a escolanet i després com a novici a principis dels anys quaranta. Va ser en aquest període quan va entrar en contacte amb la magnífica col·lecció de tauletes cuneïformes del museu de Montserrat i gràcies a la seva biblioteca va poder iniciar l’autoaprenentatge de l’escriptura més antiga de la humanitat, així com les dues llengües que s’hi expressaven, en aquelles tauletes: el sumeri i l’accadi. Ja en aquella etapa de formació en la disciplina de l’assiriologia, ell sempre va mostrar més interès per les tauletes escrites en sumeri. Però la vida monàstica no estava feta per a ell, i en la dècada dels cinquanta va penjar l’hàbit. Segurament la Catalunya i la Barcelona de l’època no brillaven per la seva agitació cultural, així que el 1955 va decidir emprendre el que ell anomenava el camí de “l’exili cultural” per acabar instal·lant-se a París, far de llum enmig de la foscor que es vivia al sud dels Pirineus. Va haver d’espavilar-se per sobreviure i treballar de descarregador de camions, ascensorista i fins i tot per a un estudi cinematogràfic, fins que d’una manera casual va acabar retornant a la seva passió per l’assiriologia en matricular-se i estudiar al College de France i a l’École Practique des Hautes Études, on completaria el seu doctorat uns anys més tard. La seva expertesa al final de la carrera no va passar desapercebuda als grans mestres de l’assiriologia, de manera que el 1958 Miquel Civil arribava per primer cop als Estats Units amb un contracte de recerca per al Penn Museum de la Universitat de Pennsilvània, a Filadèlfia. Ràpidament va passar a ser contractat a l’Institut Oriental de la Universitat de Chicago, on desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica.
Un cop incorporat a l’Institut Oriental de la Universitat de Chicago, va dedicar la seva vida a investigar la llengua sumèria i la informació que contenien milers de tauletes d’argila escrites en cuneïforme. També va participar en expedicions arqueològiques a l’Iraq i, en concret, a Nippur –la ciutat del déu sumeri Enlil–, quan encara era possible treballar-hi. La seva recerca del sumeri, una llengua aïllada sense parents lingüístics coneguts, sempre va tenir una aproximació antropològica i cercava de conèixer no només la seva gramàtica sinó també fer un tast de la realitat de fa més de cinc mil anys descrita en les tauletes. Un cas molt emblemàtic és el de la recepta de fabricació de cervesa que va traduir d’una tauleta sumèria del segle XIX aC que altres investigadors consideraven impossible de traduir. Més tard, un fabricant de cervesa nord-americà es va interessar per la recepta i amb l’ajut del professor Civil van fabricar la cervesa Ninkasi, en honor a la deessa sumèria de la cervesa. La recepta i, per tant, l’acurada traducció havien funcionat. En el món acadèmic les seves llistes lexicogràfiques recollides de milers de tauletes, han estat probablement la seva contribució més important a la sumeriologia.
El 1990 va començar a col·laborar amb l’Institut de Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona fundat de feia poc pel professor Gregorio de Olmo, el gran impulsor dels estudis orientals a casa nostra. Va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l’any 2000 i les darreres dècades de la seva vida va continuar impartint cursos a les universitats catalanes encara que mai va deixar la seva Chicago d’adopció, on va continuar la seva recerca del sumeri fins gairebé el darrer dia de la seva vida. Christopher Woods, l’actual director de l’Institut Oriental de Chicago el va definir com “la més gran autoritat de la llengua sumèria des del 2000 aC”, un gegant del saber que com em recordava el professor Lluís Feliu, sempre estava disposat a compartir la seva saviesa i erudició sense demanar res a canvi. Hem perdut un geni i una gran persona.
