L’adeu de Ferran Garcia Mallol

Després de la marxa de Josep Pedrals, la segona ‘deserció’ de les jor­na­des poètiques de l’Hori­gi­nal ha estat la de Fer­ran Gar­cia Mallol. Tots dos van con­ver­tir la rebo­tiga del bar Hori­gi­nal en un espai per dir-hi la seva en què poe­tes de tota con­dició, i pelat­ges diver­sos, alte­ra­ven el silenci amb les seves dia­tri­bes. El Fer­ran, sovint cus­to­diat pel Pedrals i fidels com el Fran­cesc Gar­riga, ho obser­va­ven des del ‘bur­la­dero’, entre copes de vi, cer­ve­ses i cro­que­tes. Un altre equip i una altra empresa afron­ten el futur dels espais. Men­tres­tant, el Fer­ran ens ofe­reix un lli­bre de poe­mes visu­als, ‘Most de mots’ (Labreu), on s’inter­roga sobre la semàntica de les parau­les i la imatge tras­to­cada. L’opti­misme i el sen­tit de l’humor del poeta suren a cada pàgina.