Deu anys dels Rahola

D’aquí a pocs dies es dona­ran a conèixer els peri­o­dis­tes guar­do­nats, en el que serà la desena edició dels pre­mis de comu­ni­cació local que con­vo­quen la demar­cació giro­nina del Col·legi de Peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya i la Dipu­tació de Girona. Just quan fa vui­tanta anys de l’afu­se­lla­ment del peri­o­dista, escrip­tor, his­to­ri­a­dor i polític Car­les Rahola, que dona nom a aquest pre­mis periodístics, i entorn dels quals també s’orga­nitza, des de fa set anys, una set­mana d’actes rela­ci­o­nats amb el món de la comu­ni­cació, i que se cele­bren aquests dies entre la bibli­o­teca pública Car­les Rahola i la Facul­tat de Lle­tres de la Uni­ver­si­tat de Girona. Pre­ci­sa­ment, fa pocs dies, en una con­versa amb la Rosa Gil a TVGi, recordàvem com van néixer aquests pre­mis. Era a finals del 2008, amb Enric Vilert a la pre­sidència de la Dipu­tació de Girona, es començaven a notar els efec­tes de la crisi econòmica, una fase que ha estat espe­ci­al­ment viru­lenta en el sec­tor de la comu­ni­cació, amb peri­o­dis­tes sense feina, altres que han estat aco­mi­a­dats i mit­jans de comu­ni­cació que tan­ca­ven o pas­sa­ven greus difi­cul­tats econòmiques fins al punt de posar en perill la seva con­tinuïtat. Davant d’aquest pano­rama deso­la­dor, era gro­tesc, per no dir por­nogràfic, que la Dipu­tació giro­nina man­tingués aquell tra­di­ci­o­nal sopar de Nadal en el qual con­vi­dava, ben bé, un cen­te­nar de peri­o­dis­tes (amb rega­let inclòs). Un model d’àpats de Nadal anacrònic, hereu d’aquells que pre­si­dia el peri­o­dista Manuel Bon­matí en l’etapa d’antiga Asso­ci­ació de Premsa. Cons­ci­ent que s’havia de can­viar el model, Vilert estava deci­dit a posar fi al sopar de peri­o­dis­tes, pel que va dema­nar al col·lec­tiu d’infor­ma­dors alguna pro­posta alter­na­tiva. Després d’unes quan­tes con­ver­ses infor­mals, els peri­o­dis­tes van pro­po­sar d’ins­ti­tuir uns pre­mis de comu­ni­cació giro­nins, amb els quals la Dipu­tació man­tin­dria la tro­bada anual amb els peri­o­dis­tes, però amb un caire menys lúdic, més pro­fes­si­o­nal i molt més enri­qui­dor. No va ser fàcil, però gràcies a les com­pli­ci­tats entre la ins­ti­tució muni­ci­pa­lista, el Col·legi de Peri­o­dis­tes giro­nins i la família Rahola, espe­ci­al­ment la seva filla Caro­lina, es van poder ins­ti­tuir els pre­mis Car­les Rahola, amb els quals també s’home­natja qui havia estat peri­o­dista i alhora tre­ba­lla­dor de la Dipu­tació, assas­si­nat pel fran­quisme, per les seves idees i opi­ni­ons.