La putada de Rajoy

L’expre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy, decla­rarà, si no passa res, entre dimarts i dime­cres vinent, davant del tri­bu­nal que jutja el govern legítim de Cata­lu­nya per haver com­plert el pro­grama elec­to­ral i haver faci­li­tat que jo, i vostè si així ho va voler, anéssim a votar l’1-O. No és d’estra­nyar que qui osten­tava en aquell moment el càrrec polític més impor­tant a l’Estat espa­nyol declari en un judici polític. El con­trari hau­ria estat una ano­ma­lia. El que no està tan clar és amb quina cara se’l mirarà el tri­bu­nal, encapçalat per Manuel Marc­hena, i la fis­ca­lia i advo­ca­cia de l’Estat. I dic això perquè, vist el desen­vo­lu­pa­ment dels pri­mers dies de judici, és obvi que Rajoy els ha fet una putada (que ningú s’escan­da­litzi. “Putada: acció inde­cent, des­lle­ial o man­cada de moral”). I els ha fet aquesta jugada perquè va deci­dir, en un moment donat, dimi­tir de les seves obli­ga­ci­ons polítiques i tras­pas­sar la res­pon­sa­bi­li­tat als jut­jats. I és ben cert que, beneïts pel dis­curs reial del 3-O, alguns dels mem­bres del poder judi­cial van assu­mir aquesta feina amb ale­gria i van deci­dir que impo­sa­rien un càstig exem­plar a qui, al seu parer, atemp­tava con­tra la uni­tat d’Espa­nya.

Però això ha estat rela­ti­va­ment fàcil en la fase d’ins­trucció. Per què? Doncs perquè, malau­ra­da­ment, en aquest país molts fis­cals i jut­ges ins­truc­tors abu­sen del copiar i engan­xar dels infor­mes poli­ci­als i no tenen el que s’ha de tenir per opo­sar-s’hi, com es va veure fa uns dies a Girona. Però això no és tan fàcil en el judici. Els fis­cals ho estan pas­sant mala­ment perquè van d’error en error en seguir un relat, ple d’impre­ci­si­ons, de la Guàrdia Civil. Algú ha dit, per defen­sar-los, que no hi estan acos­tu­mats perquè al Suprem no es fan inter­ro­ga­to­ris com aquests. Què passa? Que els fis­cals s’han obli­dat de fer la seva feina, com d’anar en bici­cleta? No, no és això. Són els papers molls.

Rajoy els ha fet, a tots, una cana­llada, però alguns l’han assu­mit i la duran fins a les dar­re­res con­seqüències, amb un judici que serà una gran farsa que mirarà de blan­que­jar els exces­sos de la ins­trucció però que dic­tarà una sentència duríssima .