Opinió

Keep calm

Flaires

Gràcies a la cultura francesa de la mare, però, Orwell va heretar les relacions prolífiques del nas amb l’entorn

Dels cinc sen­tits pot­ser l’olfacte és el que fun­ci­ona amb meca­nis­mes més sub­tils. Proust deia que –amb el sabor– l’olfacte és una de les ànimes que donen vida a “l’edi­fici immens del record”. Pot­ser per això les rela­ci­ons entre flaire i lite­ra­tura han estat tan fecun­des. El novel·lista Vicenç Pagès es declara col·lec­ci­o­nista de cita­ci­ons sobre olors i les va aple­gar en un minúscul volum, Les olors en la lite­ra­tura. S’hi tro­ben per­les com aquesta de Pru­denci Ber­trana a Josa­fat: “Fineta venia d’ensu­mar el jaç d’aquell mas­cle poderós; por­tava els narius plens de sen­tors d’home.” Als narius hi ha con­tin­guda molta infor­mació. I això és el que ha explo­rat un finíssim pro­fes­sor de lite­ra­tura, John Sut­her­land, en una recent bio­gra­fia d’Orwell basada en les fílies i fòbies de l’autor de 1984. Un trac­tat de naso­cri­ti­cisme que Sut­her­land ha escrit per com­pen­sar la pèrdua del seu propi olfacte que va patir fa tres anys (coses que fan els acadèmics angle­sos). A El nas d’Orwell l’obsessió ensu­ma­dora de l’escrip­tor hi és reve­la­dora i bri­llant­ment dis­sec­ci­o­nada. Com que Orwell era fill de pare anglès i mare d’ori­gen francès, l’autor comença per esta­blir les diferències cul­tu­rals entre França i Angla­terra en qüesti­ons de nas. Hi evoca el vir­tu­o­sisme fla­tu­lent del gran Joan Pujol, el nos­tre i cèlebre Petòman del Mou­lin Rouge. L’home que feia embo­gir els fran­ce­sos amb la seva inter­pre­tació, dia rere dia, de La Mar­se­llesa per via anal, de pet en pet. Un no s’ima­gina aquest espec­ta­cle a la puri­tana Angla­terra. A l’illa hi ha al·lèrgia als per­fums i les pudors: pre­fe­rei­xen mor­ti­fi­car-se amb pro­filàctics banys d’aigua freda que són autènti­ques decla­ra­ci­ons morals, símpto­mes de la repressió olfac­tiva gene­ral. Gràcies a la cul­tura fran­cesa de la mare, però, Orwell va here­tar les rela­ci­ons prolífiques del nas amb l’entorn. Gràcies a aquesta cir­cumstància, el nas d’Orwell actua com un intens meca­nisme nar­ra­tiu que per­fuma (i empu­dega) la seva lite­ra­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia