Cor lila

Aquest 8 de març es pre­senta més rei­vin­di­ca­tiu que mai. A la ja cone­guda pro­clama del movi­ment #MeToo, s’hi afe­geix la cam­pa­nya #SomAquí i #Som8­de­Març de l’Ins­ti­tut Català de les Dones. La majo­ria de sin­di­cats han ampliat la vaga a tot el dia, si bé és manté l’opció de fer-ne dues hores, però la mobi­lit­zació femi­nista és pre­veu més àmplia que en ante­ri­ors con­vo­catòries del Dia Inter­na­ci­o­nal de les Dones. En canvi, la com­me­mo­ració el 25-N del Dia Mun­dial Con­tra la Violència de Gènere no va ser tan reei­xida, quan una de les pre­o­cu­pants dades que estan sor­tint aquests dies cons­tata que des del 2008, quan es va començar a fer un cens de les vícti­mes per violència de gènere, ja són 109 les dones assas­si­na­des a Cata­lu­nya. I s’ha de recor­dar que només fa deu anys que hi ha una llei conta la violència mas­clista. És cert que hi ha hagut avenços soci­als i pro­pos­tes insu­fi­ci­ents i entre­ban­ca­des per les difi­cul­tats econòmiques, però sem­bla impos­si­ble que es man­tin­guin acti­tuds nega­ci­o­nis­tes de la violència mas­clista, de la desi­gual­tat de gènere i con­tra les polítiques públi­ques femi­nis­tes. No hem espe­rat mai res de bo del PP, però ens resulta incom­pren­si­ble l’ascens de Vox, i tam­poc s’entén com poden qüesti­o­nar lleis com la de l’avor­ta­ment, apro­va­des amb un ampli con­sens. La gran pre­gunta és: què pen­sen les dones que voten par­tits amb ide­o­lo­gies tan retrògra­des? Com és pos­si­ble que algú que fa ban­dera de tots els este­re­o­tips mas­clis­tes pugui tenir adep­tes entre el sec­tor femení? Si ens ate­nim a sentències com la de La Manada, és evi­dent que en el subs­trat de la soci­e­tat espa­nyola hi pre­do­mina un mas­clisme aber­rant. Però l’apo­de­ra­ment de les dones no té atu­ra­dor. Per exem­ple, un 57,4% de les lli­cen­ci­a­des són dones, tot i que el temps de paraula de les dones a la tele­visió i la ràdio suposa només un 27,3%. En els càrrecs direc­tius el dese­qui­li­bri és més gran, perquè al talent femení li costa moltíssim situar-se a dalt del poder econòmic i polític. Cal sos­pe­sar la dis­cri­mi­nació que patei­xen les dones a les pre­sons, com ho han vis­cut Dolors Bassa i Carme For­ca­dell, ja que el sis­tema penal està pen­sat per homes. La pre­ca­ri­e­tat labo­ral i les bret­xes sala­ri­als hi són, i, mal­grat que les visi­ons mas­cu­lina i feme­nina del món són dife­rents, estem pre­des­ti­nats a enten­dre’ns i només pot ésser en un pla d’abso­luta igual­tat.