L’hàbit de tancar-se a la sala fosca

Es debat molt aquest dies si les pel·lícules de pla­ta­for­mes com Net­flix s’han de pre­miar o, fins i tot, si s’han de pro­jec­tar a les sales de cine. La indústria cine­ma­togràfica està divi­dida i la més tra­di­ci­o­nal i purista con­ti­nua tra­ient les urpes. Però, lluny de polèmiques vàcues –l’stre­a­ming aca­para l’interès dels cinèfils com en el seu dia ho va fer el vídeo o la tele­visió–, el que cal és reno­var-se o morir, com passa en tants altres sec­tors afec­tats per la irrupció del digi­tal. A escala local, els cines s’han posat les piles ofe­rint més dies de l’espec­ta­dor o obrint-se a la versió ori­gi­nal. És abso­lu­ta­ment neces­sari que uns i altres s’esfor­cin a tro­bar meca­nis­mes i fórmu­les atrac­ti­ves per atraure públic. Man­te­nir l’hàbit és la clau per sobre­viure.